Google

This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as parí of a projcct

to make the world's books discoverablc onlinc.

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the public domain. A public domain book is one that was never subject

to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the public domain may vary country to country. Public domain books

are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover.

Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journcy from the

publisher to a library and finally to you.

Usage guidelines

Google is proud to partner with libraries to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the public and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to prcvcnt abuse by commercial parties, including placing lechnical restrictions on automated querying. We also ask that you:

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuáis, and we request that you use these files for personal, non-commercial purposes.

+ Refrainfivm automated querying Do nol send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine translation, optical character recognition or other áreas where access to a laige amount of text is helpful, picase contact us. We encouragc the use of public domain materials for these purposes and may be able to help.

+ Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each file is essential for informingpcoplcabout this projcct and hclping them find additional materials through Google Book Search. Please do not remove it.

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are lesponsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just because we believe a book is in the public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any specific use of any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe.

About Google Book Search

Google's mission is to organizc the world's information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs discover the world's books while hclping authors and publishers rcach ncw audicnccs. You can search through the full icxi of this book on the web

at|http: //books. google .com/l

Google

Acerca de este libro

Esta es una copia digital de un libro que, durante generaciones, se ha conservado en las estanterías de una biblioteca, hasta que Google ha decidido

cscancarlo como parte de un proyecto que pretende que sea posible descubrir en línea libros de todo el mundo.

Ha sobrevivido tantos años como para que los derechos de autor hayan expirado y el libro pase a ser de dominio público. El que un libro sea de

dominio público significa que nunca ha estado protegido por derechos de autor, o bien que el período legal de estos derechos ya ha expirado. Es

posible que una misma obra sea de dominio público en unos países y, sin embaigo, no lo sea en otros. Los libros de dominio público son nuestras

puertas hacia el pasado, suponen un patrimonio histórico, cultural y de conocimientos que, a menudo, resulta difícil de descubrir.

Todas las anotaciones, marcas y otras señales en los márgenes que estén presentes en el volumen original aparecerán también en este archivo como

tesümonio del laigo viaje que el libro ha recorrido desde el editor hasta la biblioteca y, finalmente, hasta usted.

Normas de uso

Google se enorgullece de poder colaborar con distintas bibliotecas para digitalizar los materiales de dominio público a fin de hacerlos accesibles a todo el mundo. Los libros de dominio público son patrimonio de todos, nosotros somos sus humildes guardianes. No obstante, se trata de un trabajo caro. Por este motivo, y para poder ofrecer este recurso, hemos tomado medidas para evitar que se produzca un abuso por parte de terceros con fines comerciales, y hemos incluido restricciones técnicas sobre las solicitudes automatizadas. Asimismo, le pedimos que:

+ Haga un uso exclusivamente no comercial de estos archivos Hemos diseñado la Búsqueda de libros de Google para el uso de particulares: como tal, le pedimos que utilice estos archivos con fines personales, y no comerciales.

+ No envíe solicitudes automatizadas Por favor, no envíe solicitudes automatizadas de ningún tipo al sistema de Google. Si está llevando a cabo una investigación sobre traducción automática, reconocimiento óptico de caracteres u otros campos para los que resulte útil disfrutar de acceso a una gran cantidad de texto, por favor, envíenos un mensaje. Fomentamos el uso de materiales de dominio público con estos propósitos y seguro que podremos ayudarle.

+ Conserve la atribución La filigrana de Google que verá en todos los archivos es fundamental para informar a los usuarios sobre este proyecto y ayudarles a encontrar materiales adicionales en la Búsqueda de libros de Google. Por favor, no la elimine.

+ Manténgase siempre dentro de la legalidad Sea cual sea el uso que haga de estos materiales, recuerde que es responsable de asegurarse de que todo lo que hace es legal. No dé por sentado que, por el hecho de que una obra se considere de dominio público para los usuarios de los Estados Unidos, lo será también para los usuarios de otros países. La l^islación sobre derechos de autor varía de un país a otro, y no podemos facilitar información sobre si está permitido un uso específico de algún libro. Por favor, no suponga que la aparición de un libro en nuestro programa significa que se puede utilizar de igual manera en todo el mundo. La responsabilidad ante la infracción de los derechos de autor puede ser muy grave.

Acerca de la Búsqueda de libros de Google

El objetivo de Google consiste en organizar información procedente de todo el mundo y hacerla accesible y útil de forma universal. El programa de Búsqueda de libros de Google ayuda a los lectores a descubrir los libros de todo el mundo a la vez que ayuda a autores y editores a llegar a nuevas audiencias. Podrá realizar búsquedas en el texto completo de este libro en la web, en la página|http : / /books . google . com|

h^MJ^^^^-^^

COLECaON

DE

DOGUIEm INÉDITOS DEL ARIMTO GEIRAI

DE LA

CORONA DE ARAGÓN,

PUBLICADA DE REAL ORDEN

SU CRONISTA.

TOMO XIII.

H5d ■

j

miEíos ureiURios

ANTIGUA LENGUA CATALANA

(•IdM Xlir y JLW.y

'Ci^X^Off X>A: JlJEdA.K ÓJFLD^tJ%r

POK

D. PRÓSPERO DE BOFARÜLL Y MASCARÓ,

tt U Cmn 4i ingu.

w-i^O

•■^sSíSXci^Sií»^

BARCELONA.

1857.

/

PRELIMINAR.

La riqueza que encierra el Archivo geueral de la Corona de Aragón es un presente de gran valia para la historia nacional y también para la literatura^y las ciencias.

Asi lo expresamos en el preliminar de esta Colección, al consignar los desvelos de la Reina Ntra. Sra. para que se difundiesen las luces en todos sus dominios; y deseosos de satisfacer esta laudable mira/á^par que de acreditar lo que en un principio indicamos, hemos creido conveniente hacer alternar con las muestras diplomáticas ya publica- das, y que interesan mas de cerca á la historia , otras de interés literario y científico, no menos importantes en es- tos tiempos, en que los estudios fllolójicos devuelven su importancia á los idiomas olvidados, y en queja literatura deduce grandes verdades hasta, á veces, de simples y lige- ros fragmentos.

Por esto, al tratar de la publicación de este volumen, que puede considerarse mas literario que diplomático, hemos procurado que su contenido fuese de materias diversas, amenas tan solo algunas de ellas, y útiles todas en general, de modo que la variedad ha sido una de las leyes de pre- ferencia que hemos seguido, al ordenarlas. Las coleccio- nes de códices que guardamos de los desaparecidos mo- nasterios de RipoU y San Cucufate del Valles ( restos pre- ciosos, pero escasísimos, por desgracia, ) son las fuentes á que hemos acudido, para llevar á cabo nuestro intento : en ellas se encuentran esparcidos ejemplos de todo género li- terario, tanto por lo que toca á la novela, como á la com- posición religiosa en general, y hasta á la traducción, real- zando mas la importancia de tales ejemplos la circunstan- cia de pertenecer algunos de ellos á una época notable^ cual es el siglo que corre desde mediados del XIV^ á igual término del XV», (según se verá en la tabla de materias que sigue,) época que fijamos por nuestra propia opinión, que confirma, en parte , por lo que toca á los códices de Ripoll , el catálogo compuesto por el sabio monge Olzine- Ues, existente en el Archivo,

No hay que recordar aqui la escasez de signos prtogrifi-^ eos que se empleaban en los siglos anteriores á la impren- ta, y la confusión de ciertas inflexiones, para espresion de las cuales se emplea , alguna vez , diferente signo , según sea la comarca á que pertenezca el escritor , así como la dificultad de interpretación de palabras equivocadas por los^ escribientes : para lo primero, advertimos que, insiguiendo nuestro sistema de dar á la publicación todo el carácter posible de antigüedad, solo hemos empleado el punto fi- nal para marcar la separación del período , y para lo ú\i\^ mo, esto es, para la correcion de palabras equivocadas,^

hemos hecho tan solo las salvedades que marcan las notas T los paréntesis^ con los interrogantes en casos dudosos, según se podrá ver en el decurso del volumen, si bien he- mos creido necesario, para el mejor sentido , en algunos casos, hacer separación de párrafos que estaban unidos debiendo ser separados, ó ál contrario.

Respecto á lo segundo , ó sea lo concerniente á la gra- mática ó filolojía, no hemos hecho variante alguna, por ser parte que no nos corresponde: tales dudas, asi como la estima del mérito que tengan las obras y fragmentos que ofrecemos , las resolverán los estudiosos que escojan este campo para investigar y deducir cual pudo ser la impor- tancia de la literatura catalana en otros dias.

TABLA

DE LAS MATERIAS QUE COMPRENDE ESTE TOMO.

ípouldmanuscrilo. Med. del s. XV . .

Ult. ter. del s. XIV.

Fines del s. XIV. .

Ult. del s. XIV y prin. del XV . . .

Fines del s. XIV..

Med. del s. XV. .

Fin. del s. XIV . . • Prin. del s. XV . . .

Med. del s. XV . .

Ult. ter. del s. XIV . Med. del s. XIV. . . Ult. ter. del $. XIV .

Sitio y destrucción de Jerusalen

por Vespasiano 9

Historia del rey de Hungría .... 53

Historia del Caballero Tuglat . . 81

Mascaron 107

Vida de Santa Margarita 119

La pasión de Jesu-Cristo .... 131

Oracio de nostro Sr. J. C. . . . 149

Oracio de nostra dona Sta. María 1 5|

Gozos á la Virgen 152

Oración á la Virgen 155

Confesión General 156

Fracmento de una oración á J. C. 459

Oración á Santa Catalina .... 160

Máximas morales 165

Máximas políticas 184

Sentencias Morales 4 86

Libro de Catón 303

Doctrina moral y política .... 31 1

Boecio 395

«

Carta de S. Bernardo á su her- mana traducida por Fr. A. Ca- ñáis M. de Sagrada Teología . 415

c

• • I

SmO TOMA Y-DESTftüeClON DE JEAOSALÍEN POR EL EMPÉRAÍ)Oft "VESPASIANÓ. (f). •

• I ■ '• '

I J* V

4

i

«< •

fl -> ».

• / . í «

' Apres XL ftéys que Déu fo lévat en creu e» ihenh sáleiH Veepeina lemperador qui fe flü de Jnat Sesar. emperadiH* de Roma e de b cbakyr pan de tota Lmo^ bardia^e téiiia en • destret JbemMleBí Bk>Dia era eap de tot pagenifiína e lemperador ereyt eadoravejea ideles'e feya adorar per fot son empwi éeH era b* gaarnít de hrríquesa déqueet mon e eM ayia batata o** taleria sobre tete loe alibres ^^roni» áp\ molí e v^ñ ua ffll sert e aati qtit hatia nont Titüa é eÜ atare en aqueal delit en aqueste abundancia del «egla e no penaarrar dais siDo^deliter son eos.Deue reguarde la sna grMí error car prés per ds pasio e mort; En aquell temps wa mantenguda e coritinnadé deis continHaineBs déte

I I» I > ' '

— i-^

(1) CMieés de! raonaslerio de-ftipoU, nüm. It^ , fól. 36. TOMO XIII. 2

(10) idoles e déls difloomfi e la perdioio del poblé. E tra- mes Deits una malaltía qiri havla líom ciUBch en la ca- ra de Veapesia leimperador que tot lo ñas e lea gahes 1¡ menjayen tro a lea dena e caygerenli lea maxelea e |fr birh» tpl en aai eopn .hofiBi la I¡ hague^ palada tota que ano noy romas pela. Lemperador fou dolent de aá malaltía e tote le^ sena baroaa. ateffaren na fod*t mera- rdutB e feren venir metgea ^ tote loa milos que hom poc trobar e com aquela metgea oom mea obraven en ell lavos ell pigoraye mea ai que tote los metjea lo de- aenpararen e dtgueren que rea no li podien valer maa que lo cranch li bavia donát li menya totea les galtea e al ñas e ac per tot lo cora lebrosia qui tot leape^ seiave e era ten mal adobat que nos podie tonir ala p«m»iÉia^li. eovaoia ajdure de* nite da^dU ^n aquel tanp« qud D^ua teaitli e anuya ab a0s 4a<iiblea I da- qwlU it^ «uril avia boai CHtiant (m vitogfiít an^ homa^ e ms^mü fer Itt maUaadelsipáyios o |^r h> ámetí^ del éntpenddr no goaave rpre^F^r «ooadidattaitt a. amaga- dd er>iKi tiWMeal del wpQMidQr qul aap^am Gays «m k qvtfl.Iemipartriior ae Qamtaofard tote Ic^ akrta ba- ront aaiia nawt preyeapr $entCi^«aant e lea gente me-* Mutoa secdÉftmiife molt voleatea. 15 quantpjurlj de qui vaMh denant lempertidor e. ^wcdaW a mplo maia« iwnt adobát é comMsa a florar greumeat e lampera- é^r diüi -r bel' t^micb no pipa ear les deus m*ift do- ^e >aqueala sfcremet^ ala leor tolraq icant loa plaura e pregemlos ne fort que sim gdrexen iols bastiré un temple lo pus bel que hanc bastít fbs. -i— Sénior — so dix Gays lo senescal — no creu que agen n^un po-

(11)

dér mas al temps de Juat Sesar postre pare hoy pre^ ycar e dir qae en JhanÍMldm itia im saot prafota ^ui aTta notii Jhesu-Chríst e feya ¿raM miniclea que eljí mundaye loe lebreeoe que «rea ,ferí(a daqada maléa^ tia e ala eeelis doria^e lup t^v e alé dorts dooave loyr e rie TsmiÉ feya parlar e ate coiitreis teya aiiar é ais morta rerasitar e tots K>a malaks - daqiidla hialéltía aguesen sanave e los juhfeue per enveya e per mí* ráeles qne.li veyen fer leVarenlo en eren e Pilat lo^ tea preboatjustitíalo a mort e e hoit preiear que al ter^ Jam resucita e mes he hoit dir qiie qoi podia arer algima eese qlie al oors del profeta ha^^es to6at de qualqüé malaltia qué agués seria guarit ab que agnea fia»[^ e ferma fe e ferina ereen^ en.l^'' P^^^rta e ye ereu be aso que si res ne podien aTtr que ata avíela que áenpra seriets guariL — Sodix lemperador-^vull qne^gnes si sapa aqueB profeta s) creya ui adoMiTe loáí ntetroü deus. — ^ ÍElespiA lio senescal e álx -^ fiteu- yor maravel itie fíírt cem pedéis dir que aquétt 9á»( profeta iáb agües ne adóraselos deus. quea senj^or flu^ deis e de toi 16 dlt aant. pileta -^ asi» dix Id tetkéseA al emperador -^ ^ ana per la térra a aivia UUtVi dexd)leÉ qui ánavén teta elá e aTÍeoi daqiAsb tríala XII qui eren do son sacre! etle aquels XII avia ni ofi qui bavia nom Judes e aquell iraylo e tonel áb Jiáiettl per XXX diñes, e quanl aquésl deséUe tía que baiia Uurat a mcM le sapt profeta ak Jufaeua pe* neéisén e toma los diñes ais judeus e els nol volgeren pendra e ell gitals al iñig del templa e puys pénjas e anaseo a infera tót aso e hoit preiear. Totes aques*

( i« )

tes demabdea ^^ so dix lo sonescal — umyor íaquite anar maa.ljratpotets eo'Jbeniaalotp si troliareta tos da- fuell. sa3t profeta o que agoes tocat al coa4el sao! profata oar aiats sert qne maotinent serets guari( car e |[taii fe que. trobanets atcuna cosa que ell tocada bo téngude al seu beoe jt cors Axi Qom he hoit proycaur. —r Dix ^emperador — si aii es com Ui dina non-ha-» letg^mjnes mas que tentost síes «perallat per anar la e si res trabes quemo «ports e si lo sa&t profeta- Hie Tol garir iol vengare per s^t que. aytantea diñadas fbre deis juheus XXX per i diñar com all fo vaoitt per XXX dipes. Map aso tuU qve dignes a PUat mon pre*". bost que mplt vines greu com nam ha biames k> traut Bol ma tnoflOfs que solía tram^tre a mon.pfire com. oól ma tremes sino per tres anys a po.li perdonare. car par set-anys lo ma falit.— Sepiyor — so dix lo smescal -^ be.^ompUre 1q tostco i^aniiaieot si a Deu pjLni.— . Gant lo senescal vate la volentat.de son senyor apara- Has attir al púa hepradameat .<pie poi^h axi com 4 mitr satger4a»pM*ador e com aU pr^taoia de fer que era no^ ble al nmjor (piel amparador %gtK9 mas eU so Tokh anar ab grana csffipayas ai ab .^^ra» barga mas prea IIIl.caTeIas.aeii9 ¿oblea axi isom pjQrtanya aytal baro apreá;pres sondea e. aO^embl^ a igran re daltre meyr nade e pres.conñat del eoiperador a van cavalcar en Ipa pelafreas a van partir de Romae v^Ager» per te^ ra troaBerldl e aqui age feit apareUariimí ñau e váa veeulir ab tota sa gant « peosarep de navegar tant qtoe per la vpltBntat despea Tan aribar a Nacre. E cantío- ren venguts a Na/Dre vas reoúlir en nn leny e ana tro

(Í5) a Sesaria e de Séseriá anasea en Jbenisatéin e «Iberga privadament en'selade eo la ciutat ab un aavi jtiheu qni havia nom Jacob. A^ioesi Jái^ob era pare de M&Ha Jacobi e eant lo sesescal acli sejomat en la ciutat IIl ípma que no sére feyt conexa a Jacob son sta lo pres per la ma e díxlí ^-^hosle. senyer noble hom parets di- gata me saíadement don sots tíe ne quá) lera sosts ne 'a queéots vengnt a demansur si jóüs hí puch aconse- lar de neguna cosa axi com es de inercaderia jou fare molt Tolentes. — Lo senescal' respos — gracies osle Jácop yo son bom'del enperadc^r e son senescal e pla- ñe» lemperador se dfe mi mes que áltra amicb qae eU li^a é' car tos stíoiriblats prous hom díreus lá rerítat Vei^pesia lemperador per la qual Jhenisalem se des- treaj es sobrares de utia granr maleútía qui ha nom craoch qui li tía menyade e güastade tote la cara e ta% los ba lebróé e espeseiat que nos pot sostenir a» peus que ia ans 1¡ cove ajaure de nit e de d¡a> E a ten gran ira en si matex ell e sos barons e tota se gent que no Kibén ques tasen' e no poden trobar metges qttil pus- quen garir cáseun jorn. E ]o haVia hoit parlar del sant profeta que los juheus ausieren a gran tOrt en aques- ta ointat e ieb* pres pásiiX que ten grans miníeles feya en aa Ttda e apres sá-mort que si pogesem trobar al«- cuna cosa que ell agües tocade que Iteátost com lem- perador leúria ne le tocaria fos gorit per la vcirtut del sant profeta. E sapiats que io aom asi vengut e si vos ne sabéis res ni alcuna cosa de so que io draaan en- aeiatsme qn4 gran be e gran honor tos faré aver dd emperador mon sénior e faraus be en sa cort sobra

( 14 )

to(s los altret per qiie^Bi sabets coaes pofttebles stmm sénior ensetatolesme d npies me «d^ peíame todtost qw^ añem q|ie io no tmoare de&iuil eH trá que aja ceoaell trobat -^ Jacop respo^ — .mon sénior tepipe- rador creu en lo safit profeta ñi ladera» — Lo seaeppiA respes — ell adore lea idoles e na lexeria los c^^e- mens de sos iituñ per negAne res*. — Jacob respon — amich tomatevoseo á yostro empeirador que si eU no creya en la sant proleta qui praa pasio que iol viu d»: valar de la creu e metre al moniment a Josep 8O0 amich puys lo ¥in com fiü^ respeitat e preícar ais de^ febles e 4ii syomts preioar a ^tea criaturea lavaagcii e digatsles qüi crejira lo.fil de la Yei^ e ,«era bata^ yat salvat aera e qui nou creura sera ooiüdempiD^t;. Per a(;0 tos dicb que ^ ell as4>r no oreya e ji<^ aderave axi Qom a tot podaros senyor oom ell erja eH na pot piarUr mas si ell bo vel oreure el sertt toat !|iiárít de U lebrosia exi com ne^son gorjits daltres n^te, E io direus un exin^li de yeritat*. lipa fevÜHti qui banom Veronioa qui es de Galileya era lebroea fort que pe Igosave sl^r ab laltr^ gent e cant ella sabe que Jbesu- Cbrisi fp leTat en creu e acb gran do} que ella.se poi- aar0' e aria se oréenla que ell la ^aiwia. e la miifldas de aa malautia evenob a moi^ Cálvari e viu que Icti ju- beus agüeren .^enyat Jhesu-tCbrístven ereu e al p^ude la creu era U Verge María ab un disippl qui ba npna Jphan e Verónica nos gosaye .apropiar a la Yerge Ma- ría ne al deleble qw era ab ella per ía grfm malautlA que era w ella e k Verge María cantyiuqae lafembca plorave adresas e aignali que venges a ella e ella yench

( 15)

teBtMt e W y^t^ übkv'w pvi^ ima. lovaUolft qpe la Ye- rauca pertafre en aon Mp e eapemüii la cara it^ aeu bmeyt fil 4 a&i domirtraK tepitoat Ja. cara de fe praaiose jflMge da nostaa^fleiiyQf AjeAUtChriat «do^ oala -a la dila Veraniea 0 aytealoa*' caat le Yerooám teack la tardóla .0» ora la ^a afayaovaáe de Jheaur Cfaiíai fo aeaade e mada de tcl|i.ae lalnroaia eeUa te. aquella lovaH^a enaára. ^- Sio^-^ao diXs le aenea- ical — ^ tot aao erau yenúííéJBá a tfaaaatatD per la iush bípa e niaaeinle a mottaanyorleaipaiaídarqtteio aébe ^peidcaauní aaafimnaoieayte canteara guarit tota apartanda^aem eiebade per all e ea me fe que éU teogera ia mort de Aeau^Cilrwt «^ Jacob lo «avi j¡a^ bou tramea a I aeU' miaati^ per demañar le dita Ve^ reaiea que ▼¡■yo danaat ell qpie uMatef levíe le eant fo rtagiA Jácdb <eD iqiiüuiiiiaBera era veaigul M la b aeneaoal del.ettipeitader era ea ifaamsálem queaa m*- aetr ab ell en ter|«i de •Reoia per fgúepvt lemqMprader que era forC deatnait^ de k iiA>rQaia qiúlaría tot apa»- aeíai e tMDoafc «que mo^ avie membie aalure si e ella rai^a «que T^ric^lbra bi biria car eren ^piella virtiA db Baa f^riratamptirador e tot aoD poUa<inuiia e^íkn Jheflo-Gbríat E Gayadlo aeneaefil ac gran goig e ape»^ Tidafáoae da tomar en Ipr térra e lemperador ii|aa lo^ aetoeacal átmúandaediK aJíaeob -^70. yuU parlar ab PilaL -r-E Jaaob.dix — j^aa hí aegrr^ moU ndeiir testa e aneñi^ hL — E eoaaea abdoaoa a PUift a 4|Poba- lanlo denasit la temple de Sa)afiM> loseoetcal l^sdlii^ da e dida -^ Sanjsor, Pifet yo son roíaatger del em- perador de Roma man aDnior e vostre que ea e iqaf»

(i6)

lAvM pp* mi qiMl ^ro» fi aoTÍeta lo trant de ,V1I anQ» 'e

avetolio mal fet car tos per cascmi any ao ley i}¥et8

trámea o jMx^e.cpiB^ m^aeQ te pm pagtft ainpm> ^ear

Hita leira atont teiiy imus ho tendré aa mti e li^aaM^

iteto lo íi a io rabsoar rea be d) ^ a'axi aenyor Pikt

^ata Voatare bon eooael e trámatela l^li per lai al yoa-

iré boa aeayor lo tcaM. — Pílat eaat acb aeoltat.e eor

4ea lo senescal mokli ieu lega cwa e rtqMndf di argá-

loaament e ab mwttes e disílí qutt» -auria^ oonsey el

mdiigae hom cpa jera éel oraaal de.Pilat el seaeseal

que era e avia aom Bacabaa a.dixU faa.Tiata de ifxia

.que li donare per cc^teel que ia> lo . iraafcne. toine<M|tge

no regoneges al Miperadór. asaa ^ea fea iiai^ois^de

Jhen»9al»ñ e de- tolla poblta púa cjpae el&. lea volea pv

senyer e leiiipexador qpie^xotiumgoa aaarar de hmm e

de Lombardia. 'E par ao dix Ambas a Pilatír^pa» cer*-

tafiMrt i|ue ai ieoq^eradec desha yúV paaat ab «eis geaa

»ay pos YOnir per freyUi» daj^fM.que aoa; ich Irab»-

ram«--fi Pilat orege lo éeaSeU ^e Barsiiaa K-.doaave

m Tolch aasiare testoat Gáyalo eeaaaaai.iaaa fiaidÍH»

11 dit' que inÍBa^;e(r ao détia jwd pMdra ipa <loYÍa

rMiapta]«B4msa^0ena al müor qua p^f^a^ Sabrá aao

^G^ya lo Sfnaaeal se partt falobaaieat de PiUt lo pri*

itae» jbra-del ni«a4e wm$ e prea.eaoiiat d6 laoob aoa

nata e eínAaaall a Deu a^iaqúeao de tterasakili ab Ye-

tm^eft é ab iota ae companya anaasaa dret a Sésana.

-E^'ptii^ d^úi vingej^n a Nací^ e puya'roeuliraDaaea

iér tiaú e Betis^ doaals boa .tampa e viageraa al poct

de Barlet *flb gran goig qtte agerea de' venir en lar

ter^a e sobi*etotB agüe goig lo seuesGal «ar éll avíe a#

fdrmaiMirt (p2» Deas U Iqria t&nta d€Hior.de 000 tréhvífñ aermn wim e eatil* formí aritbst «gerea ttMgOTii«t0 H jeme 6^. van ««vateip: en fais palafreas e metenae al cami ab lua atzeiablea-e v<b(|Weii aan en Soma: lAii'eraieiiipefafkir j^ de la maletítia.

£ eaMlampetador l»p^ l&t^tífigoéa de mm senescal ae

■ ■

gnn fgtíif e. £0 Bi6t éMlgos* dé parlar ab ell. En aqué- lla Isjso qne.GajFi fo^veogut^VesiNasia lemperadi^r avia nuamdé ae oerl ab ibto k» bureos de sen imperí «u rqpte ptiBcepa . eoocrtes e duelí^ aportes e capitals e de tola* UlPé cávatela, de aa las manta del emperadca* ear .di en a&i tormientat e Bien jyoalntt de sos menn breiífer la fraB' HMdeatia* qvii era en-ell e que no cuy- dave afer speaao^a de la benoaanaa e del bonrameot déqbeat segle e relé coronar Titus son fil emperador e que ynrevnaé liaipéri e tota. los barons. - El eegcm día .que* Goi^^. lo seneacal & yeopxi de¥ia eser coronat Titua eaiperadw^ Gaya rendaí denant lo 0eayor empoiadel' e salbdalo. e lemperador dettiaaali si avia trobade • «Iciinia cosa- que K pofies' donar salut e ell raafportt -^"Sénior alégraQTOs efets gráeíe a nds- tro 'Smiijfit Densféar 70 be trobade una boña ümifera e aa0la*qiK ha la üivs de Jhesu-Christ en ttoa beiato^ TsUoln e aqneMa ^esiosa -to vailoht que á^questa santa ' leadnse ^(náns hef amáiade tos en garíra^^Car en sta iBÉneni.mateia:élla era toe^de mal^oient de lebüoñe sí qae teta se cara nevie'q>eseiade>aaLÍ;^in vos aveii de tot le ¥oatre <Qors e axi senyor abque tos ajan for- ma fo e fémia ereensa en Hiesu-Clnrtat que cant ve- yats'la süft^ que «regata yertaderement que eB Ter

(18) D^m tat piHlaros senyor ñdbre tot fsaat M e 4kfwU ere^ttts ^ qu^l adórete e toñiiratf a la sua % t/ns m- reta .tenliMii ,|^irit a ái aao na tMola totta IMipa ala* i«t9.aíi a^pieala teaatíeiku - ,, JEtempei^ornapaa-^-HoartaajQuér^ t^iü áim e 81 all ma & taiila daftaak a da hóiwr qiia eU me do aaidtat ja Taimara la áua aiart a ^teíaoa TaDur la fembra e apoii lug tovaOi^ .*aattiaméBt- axi eaai ai íanjt. — Senyar*— dix la iaaéaeal*--ituaBiteiíila^baMi- niñ aera ajustada ja^ &re apareHar la iaattipaifca a ftrela Tenír deatal voa e teta la^harcoia vaBaaiatgnni míracle a crenra tuyt náh Ifaaaa4]a»at .e Tüa Mpior porets coroDaí^ :Yaatra ál Titua. -^ filaBiipanadar oi«e& aao que son aenaeari U dui adíx lampaiadoa-r^árplar da I>eii 8ia frt. — E aanaaaesaal eaa tona éo ara: aftarab^^ lemperádor romaa eú aaa'palatti^'^ aaiitia aanaaeaL la vengut traba la aaata dooa Vframca; a óí^fii ^^ dama vol tnoii aeiiyar len^erador qoa vqa anietti a di e pm*- garata poatro Sesyoit qua li dewort lauracla an ^ par tal que tot lo polola cngaueo totjka ppdaroa Deiia* — £ la bañada éot^ui hoy egitaa'aa;oncio^pii99i^ molTd^r votameat oostra. Sénior Jhaao^Ihriet .411 ayt^ JOÉoafft — Sauyar Daos qui volguiat exalaar lo tou aaitt aam a eU beaaouyrat Pere e^ beaamiyeat Paulen lAtg^laa tatis. dei^eblaa ppsiat la toa Viartiit^^la daBÍat^padar^dft Muar les geDfi*e'de encakar loe díaUea ta aana aquast gentil bom per tal quel crega an sol Dai|á YfMadar par tal quell pd>la vinga a eabt bátiafluu Sanyor. Ufana sálvalo Jisi^oorntsaltíat «'.mi par la tua gracia 0 par honor de la tua [MPasioaa maro qpiam dotta la tea íaa.

(*0) — Mentiré, orftve e pregd,rQ Deiia fortaiait^un doxéble

de noirtio Sénior Jfae/8iJkCbpÍ8t pasa denaot la porta e yeronicu g¡ra§ a 'ñu^.ecoB^cblo e dixU «^ mat feanea na. aias pi^hot que santa CMStieqdafc sem e^^elaade pw tu; e tu^ Bom «oney^.gena aipo lo daya aapiea te que io aon aqndla fembra qiü :eBa lebro'en Galilea. ecanfe ye )iay. dir que Jbeau-'Chriat fo let^t en crea animen la boa eirá e la ana benenuyradé mare prea h tovdlola qne^iapcKtaiTA en mon oap e moatrala denaat la faa denoatro Seoyor a. n»tfitinent bi fti fe$a en la toTallola M ana. Cayaq a la 0ua semblan^, dd. seu presioa tqU a eytentost eonv lagúi .tacada iofuyiota parida a ara apn yangada en ata térra per cnanM^ant del arapanh- doT' e yqa «lata ab im e feta vaatr^ ^aertno de ooatKO Senyar. JbeauHCbriat-^liO dksipol canecb que per lor» dopament de • Deu aera feyt -^ máa yuül quem digea eoiEaa aam.rr'E la dana U dixr^yq e.Dom.Veronícaw — E io dicipol pra» eomiat de.Veromca e yaaen* E oant Tanoh lemperador no. Yolcb adorar 80a deua que aatia adorv car noy baiáe^ fenna cireenaa per aao que li dix lo aeneseal acant yancb lendema ra tota, la térra e io- ta la eórt.e tota loa barQnáforea ajuatata per coronar Titus eipperadpr e Veapeaia lemperfidor féu ajuaiar la bon era labaroma a feu ai portar un noble ik a puya feu ae v^r aon aenaacaL^ Veronioa e Sant Climant vencb ab ella e Yc^ ornea porta la.toTalola en .la ma dreta ó liurala^enant tota a S^t Climant a eant foran deoant l^nparádar Verónica- lo Miada ^— Sekiior ente- nam to aeiwo a aprea la aermo rebreta- aanitac dequaal aant boñ aui fo déxable da Jheau^^briat -^ E lesti-

(30) pera<ik^ feu fer tn^nament a itóta te su¿ geat e baro- ni* qtie hom (escoltas ftebígnaine&t e séñs lirugit « apreii Séüit Climetit puiasta en uki 'att ciKkilal eooméii- sar^a preyóar.e préiba déla iniMniaéio denbitaro Sen- iora dé ki nativiltit e^dtf krcircAnsicio e del" batíainil e coíD voleh éasér bátoiat éA fluin Jortdn^ e* de láqna^ rentena ijuant lo dlable l6 yiAdh templar ea lo deaert é cóm Judes lo trabi ell yebe peí* XXX diiiés ais Jti- deus e de ls( paaio cotti lo pniai^n en creu é comPHat lo JQtga a mort en Jberasaleto é cóm loaej^ I ^util ca** Taller io mes al sepulcre e el deyeblé de la creu eróom epdiá liftfera en tnkgHe lon^anal lihage^^ áé\A nsso- reoeio e de^ lá aMUaio e cant sen paia, ais óels e puyea <;om trames lo saiatapepit sobre loíi apóstol)» e cosa ndeaen yenlr al derer jom jíkgw^ los tíu^ ^ s^ls tlidrts. E^anfraelongattienlpreycateU fea son senüo €p4íx-^ aiiiefeí.-^A|ires se jotróla e redamara Den. h á Ssoita Ve- rónica e atresi e^ eant foren letáts de la orasio ell dea-

>

{llega latovaHolaaveent de'ttfts e apropias a lempe* >ador e fenli adGtrar la fas e l^ntest lempehidor agAe tooade la toyalok ell fo gofit e lüutidatde tota se ma- leotia 0n aytal manera qtté andi elapa Qealtraf eosa no a^e tie parecb que sobre son ees agués ant altre tnsd áxi ftET' bel e mudat. Cant fo gerít teropa*ador e eurat desa'malaltiá no pbdi aver maior goig eltesa baronía q ea axi ^delinrantineiit e poderosa com si* no aguei^ aut negu malí neb re e fo ayten leuger eem negun- dais' altres eaValeSé Cant lemperedór ab totft se baronía agüeren fetes;grasies e lahqa a nQStro Senyor Jhesu^Chríst axi' com Sent' GUmeíit los ádoetrina 0ls

anaeeia e lendranalempératlíor Jo Mptdima «orona^soo fil Titos .wip^raclor «olt lioomdamená^ Seot Glunant qai preycft^ J^n^perádor Mi^iotfiSM biiiwis ^.l^ieolr taMD ab.gi»n derotíúo e4il4g0t»tm^m^r^ cáoÉ

ac dit son s^rmo é& di^ a.boiot de tuita leflUperador — Sénior sí Jhesu-Christ vosa fayte.graeia déla tos* tm nalautia de qu«ii&;a gorit delá Qual-ros erets loi« destret*pl|iffiieqs;p9r,ía Tostra beneyta amoc qüeus fa>i sata h^iar a la ana santa % #>axelserein crestiandajt e fe(s fao saber a tota vostrft %eul ques faaeii batayú 6 n^ga qui b«ta jar ae vtdlanp li sía contraatat.— Aso reapos.IenipfRador ^r- Jo doig dopar gi^ galardo bb aqueta santa dona que aes teebal|ide p«ir mi. — Aptas parlali — dená . prenets de rtkon enperi tol so queus YoUáts qi]0 ions ho da síc^o^tíI^s sian oastels aien aiu^ tata fora^Roma q[ile es mon cap d^.tot mm imperl .de tot lalti^ (pie io aía {M^enetana ^o qi^aus pljioia. — E TeroQica respos-^gracáes a^Deu .4é tai so quem Voleita dar maa donata bp a lá santa ias de Jbe^urGhiist* car vos Yots que lo mi son donada e comanade a dla^^-E leoipépador ^i% «— jiaua bb aítorch. Clama. Sent Oi* menL Seniár^TOs ,e aquesta .-dona pre«ets so qtkous TunUrta de bwií - inpeid*. -^ E, Srat .Clfaxfent dixK-^ Sen^ yor de vos aVeií^ tant queus bataiets ens iasata bata* iar ^ tola Tostra gent.*^^£lemperador:ré!3pos — ^en^ yer yo vuidl que sia^s ¿po^toli tot primeramenl e siata cap de craatiandat epreicats e fets preycar per tota la térra la santa Ib e tot a^qu^lls que^ porets torear liiolt me pleorte mas sapiats seny^er que io nom .batayare «mtrú que áia vegade la moft dé Jbesu-^Cbrist. días

(24)

« • * •

dixii que ia ^l|orm:Il•^ll .auiieie.pffiit^Te^^ apf^;p»efr de lefip» b)Bqpiend&r fim» Ur d»tQU e f6o.atisknfib<ot»

A Itfell ^ era dtes lo .casleU e ii^i ategoren aráK gato III joras e?0antidtf^H|iieiaorir'loa,eoiM^iaaqtti de. fan lea Vin jiihma «Q^^ quwa ^oaiáiéaoi

loa una ale altmabí^lo^ «oltala;ai|jhr «b aau

cafi quioon yolgiamn ier ^ eSiint Uü VIU ¿uheM ae fo- tmi, morta iiifel^x ^.aap 'Coai.— k era aeiiipr deaoeat paatell era teii^t per molt sayi. gras. fQlin aeria ai axiAs \^%m jmwk iai^ de ». emám a ]ea»ecador ciwa9r maree que canVaabra qM-aM^ .iioarQoíri^t!»»!^-^

canvtota 8« fofeii dMocma^;^ tait^q^ ]^

dees p^^^aiit^ls^axw.per.loa 4<íyK¡eiiy4^^^^ {Wr leía. baatidea de|pwm«ra loa qoidü' era lié rgnainj^. Ihergaaieíaii a ab ajtapt forev i^X iitUia e. mer quenlota apmi^xi peálnéa

9 caittak^flWrgii^^ mufla ^e* la JcjiMat, . E JPUat e

10 rey; Argitava puiareakana ail tmst a)i>X «tfmlileta aaea p^ft» £ Ptltet ^ leiirvy ArqiiUttb^lbim.eii'citr^^

ac yeatíroa brial deiei» dé^m Teri^ siaclá^ ]^ P»* lat.-Hoc^ ép la ma jio baat^ ^peíale Ydqieaia leaipa^ V^^dor abiafeLa ab Gais aeojBffaaaiokl é ri> XV eaü»-* Ues.qQe ixiáiiavec ▼«och alÁvíF de b ñuta^ la 09 vUi Pilat e lo?c^ i^qHUaaa'e^deinaaa bl-Gbí» soA aéoíea^ caÚ qual dequels era JKlat e Cem U. dix qm^aqaeU qui tenia la "verga pelada qui. staye aobre ' la iHiatida del mur eVespeaialemperadovt^ooienaaderalioBaí^ ab Pi- lat e dixjl — lo mei> neble para Just Seáar te comana

Jherusalem que le li gordases be.e Yolch que foses son prebost e que guardases tota la térra per ell e quant tu sabist que fo mort no regoueiguist traut ni senyoria per III aoys era stat YII anys que aos gens no men as Yolgut trametra e Gais mon senescal cant jol te tra- mis reposistli argulosament e diguistli que no temes res per mi mas que yo gordas be Roma que tu gor- daries be Jherusalem de mi e de tots tos anamicbs»e que nom regonexie^ traut ne senyoria e per so yuuI que tum fases obrir les portes de Jherasalem que tuU fer mes Tolentats de tu e de tots aquels qui de dins son. — ^E aquesta paraula resposli Pilat e dixli que au- nen son conselL E feu venir tots sos barons e lo rey Arquilaus dixli que no li caliaaver por de les manases que lemperador li fayta car ell se podie be defensar a eU encara qne ell havie ts^nta de bona cavgUeria e se- ria gran onta si nos nos retiem al emperador per fer ses yolentats e mananli a qui aquest eonsell nos dona- ra. Apres que lo rey Arquilaus ac parlat se leva en peu Barabas un conseller de Pilat lo qual creya molt fort e dix — lo^ rey Arquilaus vos dona bon consell e creetslon per tal que mils l(m cregats e dir^us e fareus conexj&r com lemperador no pora conquerir ni pendra la ciutat de Jherusalem car sapiats que ell no ineh pot star gayre ab sa baronia al pus luny de dos me- ses entreges que els com vos sabets no han aygua ne le poden aver sino van mes de miga jomado so es al flum del diablo la on periren dues ciutats Sedoma e Samagora e seríenlos luny pevtret a tanta gent e per so creu lemperador noy pora molt star entorn de nos

TOMO xu. ' 5

(38) ^rqne ious do per consell queus desiscats del rey Ar* qpiilaus — E tots los cavallee tengerenho a bon cooaelL E Pilat partis del consel ab lo rey Argilaua e venge* rea la hon lemperador Veapesia los tenia ab sos ba- roM. E Pilat respes cotmensa a parlar al emperador e dixli —* Sénior emperador tomatsvosen e gaardats be Tostra térra e io ^ordare aquesta be de vos e de tots mos anamíchs e sapiats que la ciutat nous retria mas asos consol que no volgesets vos ne vostra gent asi star e qi|ens entomasets. — Tomar — dix lemperador — non me manets tomar mas aso tuuI qoem dígues sim retacees la ciutat axi com aquell qui som axi eom a aenyor lo cual tu no la deus tonir en aytal manera que tu ne hom qui leyns sia non pendre a merce.<~E Pilat li dix--molt paríate argulosament sapies que la ciutat aot retria gens ans de aquesta ora anant vos acuyde que io fare pits de vos que vos no cuydats fer de mi e fets tot vostro poder que nous enpreu un di- ñen— Lemperador se partex ,de qui henasen ves lost e comtaho a Titus son fiU e Titos age gran goig e dix«**- beneyt né sia Jhesu-Christ car ell no vol que lo tréy* dór de Pilat venga a nostra merca que io avie dupte que vos li agesets merce e vuy mes no pot esser que ia merce pusque trobar pus que Jfaesu Christ no la tro- vade ab ell. — Sénior emperador^-^so dix Titus— enten- dets be que Deus ho vol per veritat que axi sia car JPilat soferi la tresio de Jhesu-Christ que ell hi con- senti e ell ne sera destrouit e tota la ciutat ne sera enderocade e tota la gent ne sera liurade a morL — ^ 'Cant aso ac dit Titus vingeren los trotes qui pensa-

(27) Ten dds cayals e deb palafrens e deis atzembles e di* guerra al emperador — Senyor que farem que dwa ft XV miles DO trobam aygua per abeurtr yostres bi»- ties ae rea que mester nos es sia e nos no podem durar que oant aom mogots en lalba es ines dora ncu na ans que siam tomata e no trobam aygua sino sd flum delsr diables on periren II siutats Sadoma e Sa^ magora. £ sapies que la ost no perets aostonir aiao ayets aygita pus prop»-^Lemperador ach molí grM merayella e demaoa a iafel de Jafe quin eonaell li donaría e ell dix que lo li donare bo.— Sénior-*^ dix Jafell — ^yos aurets gran bestiar de bous e de va- quea e de brofols e de camels e fetsho tót scorxar e salar e puya &isfao be adobar, los cuya e oosir be loa aas ab los altres fort e ferm e fetne eneuyrar tot lo val de Josefas e puys awets moltes atzem^ bles e fara hom portar aygua cascun jom del flum del diablo.— E cant lemperador hoy aiso a bon con- sdl bo oreeh o feu seorxar bous e vaques e brofols e camds be LX núlia e feulos salar e adobar tots loa cnys e coair fort la lab laltre e feulos tanif e fea eneuyrar tot lo val de Josefas^ E caQt la val fo eocoyrade e spon]ade be e aparallade lemperadar dix a Jafel de Jafe qiie peasas da omplir lo val. E Jafel feu aparellw 11 milia atsembles cascun portaven aygua del flum del diable entro que agua- ren complida tota k val de ras a ras e tenchse ay- ten be com si fos sistema e volc Deus que layga se tench ten bona e ^n fresca cpm si fos flum cpr^ renU Pilat e al rey Arquilaus ageren gran marave-

(88) lia e tot8 seis de Jherusalem cant veren la valí de iosofas ten gr^n ajustament dayga e albirasen que Jafel de Jafe bo avie trectat e feit car sapien que molt era hom savi e de gran engin e cant viu Pi- lat ten gran ajuatament avien daygua lus anamicbs imajinarense fort e volgeren eser fora la ciutat ab un peu e penedis fort com la ciutat no bavie retude al emperador cant loy dix per fer a, totea sea vo- lentata asasi que no saben ques facen ten fort ses- mayave. Lo rey Arquilaus e Barabas qui li havien do- nat lo consell volgeren confortar Pilat e diguerenli -^ perqueus smayat que si lemperador avie stat ab tota sa gent Vil anys sobre la ciutat no la aurie pressa per forsa' e ell no pot asi star tant temps e no ajats por que tots ne serení bonrats.^Cant Ja- cob hoy aso molt ho tench a gran folia e dix a Pi- lat^ — Sénior molt me do gran maravella com podéts creure so que aquests vos dien car sapies per cert que nos notis podem teñir contra lemperador nostro 'senior mas jous donaría bon consell si vos lo volets creure. — E Pilat volch saber quin conseH ly dona- ría e dixli Jacob — Senyer trametets al emperador tcBtro ardit que vos li i^trets la ciutat per fer ses vo- lentats e axi jo creu e e fe que ell vos aura bona mer- ce. — ^Pilat respes — tu est condempnat e as renegade nostra lig e not deu hom creure tu ne ton consell car ' si lemperador avie aquesta ciutat aytentost creuries en la lig que es pega e per 90 deute hom creure meins car se que tu li emviist la malvado fembre Verónica sorterra del diablo que ab sort la garit e axi jo pen-

(28)^ dre be veojan^e de tu. — E axi feulo pendra e ligar ab I cadena e feulo metre en I volta soterranya sota lo palau maior. Cant Jacob fou en lá preso scura molt reclama Jhesu-^Christ que ell per sa meroe nol jaques aqui morir. Sancta Maria Jacobi> qui era sa fiUa hoy dir que son pare ere pres en la preso e que era mal menat per* Pilat reclama fort Jhesu-Cbrist e dix en axi — Sénior Deu& pare glories regarde lo meu pare ton «mich qüi es en la preso per tu quels seos anamichs no li puxen dan teñir quel deliurets de preso de Pilat ean los malvats juheus lageren endos per justiciarlo e tu per te merce deliurel de les mans de sos anamicbs e axi siá te merce que delíures mon pare de la preso e de les mans de Pilat. — Cant agüe feyta se oracio I ángel vencb a lá porta on staye pres Jacob e trobal abocat que dormía e langell apalalo per son nom e Jacob se leva e reguárdalo e yin gran claredat e ac gran pahor e langd dixli — no ages por car io son misatge de Jhesu-Christ quet vencb delinrar de tes penes per son manameot car tu e ta filia Mariá Jacobi lo reclamas de bon cor e ara am tremes asi quet deliura. — So dix Jacob— ^Deus naie gracies car no ma volgut oblidar. — E langell dix a Jacob — deliurat de les cadenea e seguexiQe.. — E ell dix que no bo podie fer. — Respes langel -^ leve tes carnes e tots toi brasos. — E aytentost leva e cay- gerenli les cadenea e langel lo pres per la ma e veen- bo les guardes traclon si que negunes de les guardes nos pignoren veure aytenpoch com si fosen tots li- f^ls e D^nalsen. per amia res al pápalo, de Yespesia

(30) lemperadop e ab aytant desenperal e masoD e Gayó- lo senescal isque del papdo hon lempérador era e anas decosta Jacob e tentost com lo veé lo oonech e val abrasar e beslur e menal al emperador Yespesia e dixli «^ Sénior aquest es Jacob qnim ensenya Vero* nica per amor de tos. — E lempérador valí demanar* com era exit de Jhemsalem que hoit avie dir que Pi- lát leyia mes en presso. E Jacob eomtali tot per orda com era stat ne com Pilat lervié mes ea presso eper qual rabo ne com Jhesu-Cbrist li tremesi langell qnel STia desliurat del mal de Pilat e tot lo peder déla ju- hens. Lempérador cant ac parlat ab Jacob mdt lonra e li porta gran amor e vdch que fos de soit eonsell ab Jafel de Jafe e ab Gais son senescal Lempcrador Yespesia trames qua'rir son fil) Titus emperador ell lo pres ab I depart a cohsel e feu venir Jafel de^ Jafe e Jacob e XXX barons qni foren del secret e lempé- rador Yespeáia comensa a -parlar primerament denant aqnests e dixlos — segons per so vos he dit e féis. venir e ajastar que aiem- conseH com fásam nostres- afes deqnesta ciutat e vuft qo^ll me do primerament Jacob a qui nostre Sénior a fayta tanta de honor que H tramis son ángel quel deliuras de les man^ de Pilat é de sa preso ell mana asi hon es en locfa segur. E «xi Jacob digats vos com se capte Pilat dins ne al rey Arqtirlaus ne laltre poblé qui de dins es ne quin par- lament teñen per nos ne com es ne com no.— Senyor — respes Jiacob — jous diré la veritat per sert. Sa- piat» que dins no ha gayre vtande nes poden gayre teñir es ten fort smayat Pilat per la gran gent que

( 31 ) dins es que eo tota aquesta térra do ha roinaa jubeu

que tota no aien veoguta a teodr la festa en Jhertt- aalem qui es caseun any e cant foa vengwt eua fe^ mes entumí Jheniaalem abila oat ana puyajuegu neo podi exir e per «ao sosi fort ainayata e 496treta 4^ Tiandea perqué uoa poden teuir longameot mas per alcnoes partií ereu que sen porien e&ír si mester los en« E per aso fels fisr eotorn la eiutat graa vals e ampies e pregóos ^que no puaquen exir negun ipheu sens vostro Yoler e cant le viande loa fáím els se retran que ia per forsa negun teoipa. no serie preaa per quen do per consel que so que íouB ^ch no mñ pus akiagat mas que sía fet tentpsL — Lem* perador ab aou fil tengerenbo a be so que Jacob ach dit 6 tota loa XXX barons qui eren al eonaell' e cent vench lendema di feu cridar per la ost que tots los manestrals que sabesen valegar que vekigeaen ú pá- palo« de Vespeaia lemperador e tantoirt hi ibren e eemtal bom que eren be V milia e leaaperador e son fil manaren que tots fesen eotorn Jberusalein grana vals e manaren a Jacob e a Jafiril qu^ nei^ aen eaps e ministrados dequeUB obra e «la reapon* geren que melt vdentes fturien son manameirt8.-E ay* tantost Jacob e Jafell de Jafe pensaren desmañar la hon ferien los yala be manareabi ios obres e ^íúq- loa fer comensar e feren de XV colees de pregont e XXX danq[»le e manaren ab lus meneatnda XXX miUa arques eseudata. e be gamir per gordar los va- faijadoa e axi obmrem axi com Jaeeb e Jafell de Ja- fe loa manaven obrar*. Cant. Pilat viu que axi Um

(38) stretament los aseljaven ac son consell ab lo rej Arqailaus e ab Josep Abenemacia e un saví juheu Josep dix a Piht — Seiíyer de so qnen podem nos aire fer qoe íous diré lo malor consell qne io fai se si TOS me Yolets creara oom vendrá dema ntati nos nos areem • tot los cavalles e tots los balestes e tots 'los senrens e sils podem svenir crea qae els auraa lalent de lexamos e de asatgar ten prop de nos» — Lo consol teñch Pilat e lo rey Arqoilaus a bon con- sell e feren cridar lo vespre qne al mati en Mba fosen tots arniats que ringesen tots denant lo tem- pla de Salame e cant vench lendema en hlba fio feyt axi com Pilat ac manat e aperaUaren be Im ba- lastes e triaren qne XX millia cabelles foren a caral be aperallats e LX milia eofre lanse» e bales- tes e Pilat mana que saviement ísquesen en la ba- talla e que degu nos desenrecasen mas que stige- sen tots saviement axi com hom los avie menaiU Pilat e al rey Argilaus capdelaren los XX milia ca- írelles e comensaren exir per la porta de la ciutat e un deis guardes que staven en los vak yeeren qoe grans gens exiren de dins armats de la siutat ten- tost puia a un cavall e brocba e corecb al pápalo de Vespesiá lemperador e trobal q\ie jayia encara k> sol no eré exit e comtali com Pilat era armat ab tota sa gent per xombatre e catit lemperhdor hoi tra- mes tentosts per Titus son fíl e per Jacob" e per Ja- fel e menals. tentost que fesen cridar per tota la ost armes- armes e encontinent fo fet e gant oiten los cavalles gran goig negeren e els sírvens eals bales*

(35) tm e demantinait sermaren tots e lemperador com" lals com lemperador venia contra els ab tota sa gent e asinestrals com ordonasen e stablisen la bá- talas. E cant lemperador fo armat TituB son fil e tots los cavelles e tota laltre gent foren tans entre a ca- yal e a peu que nols pogera armar hom. E cant fo- ren venguts la on la ost < era de Pilat fo be tersia e encara no era exit tot la ost de Pilat de Jherusalem mas qoaat foren tots exits de* Jherusalem e les bá- tales foren arengados per amdues les parts els se mesclaren e ferirense de ten gran poder ab lus ar- madnres forts que tenien de cade part que la prime- ra batalla muriren de la ost de Pilat e del rey Ar- qnilaus UII milia entre cavalles e sirvens e dequds del anperador DCCC e dura la batalla fins a hora nona. Apres aquesta batalla tiráronse atrás endues les osts e cant se foren reposats un poch la batalla toma de cap e dendues les parts en axi que UII mv* lia DGC^moriren de la part de Pilat e del rey Ar- qoilaus e de la part de Yespesia e de son fill empe- rador MCC e dura la batalla entro al yespra quel sol sen Tolch entrar mas nostro Sénior Deus que yole que la sua mort fos yengade feu aqui gran miracle que cant se cuydayen abdues les parts quel sol fos post e sen tornayen cascun a lus posados lo sol isque tantost e fo tomat a orient on solia exir per la yo- lentat de Dea axi com lo mati fo e lo. sol comensa a luir e fer bella matynade. .

Vespesia lemperador e son fil lemperador noyel veren aquest gran miracle ageren gran goig e pen-

(34) careóse que 60031*6 Deus no volie que encara isque- sen del camp e ail van capdelar lur ^ent e amines- trar e van ferir yes els e dura la bátala tro hora nona baxa e nmriren de la part de Pilat e del rey Arquir laus MGCL quí de nns e daltres e de la part del em- perador ML na moriren quí de caval qui de peu las osts foren fort scalfats la una -contra laltre e foren molt lasos e cant vench entorn vespres eb tomaren al cap de cascuna part e dura la bátala entro quel sol sen entraye e muryren de la part de Pilat II milia CCL entre tots e de la part del emperador moriren €CCL e axi moriren de la part den Pilat enfre to- tes aqüestes bátalas XIII milia e de la part del empe- rador II mHta 1^ de entre cayales e altaren gens dar- mes. E axi yanse e leya lo camp lemperador daque»- tes bátales ab ses gens encalsaren tro al portal de la ciutat e cant se feu lencals ausierenhi un home que tots jorns hi hayie cridat. yina Vespesia a Jherusa- lem per tal quel poblé yaie a gran despagament car alcuns creyen que aso fos profeta e fon nafirat losep ab una lansa per les cuxe» non ac tequa. Pilat e^ lo rey Arqüilatís foren molt lasos e ageren gran ^spa- gament de la perdua qué fayta ayien e annaren per tota la ciutat gran dolí que aneh no fo fet Lempera- dor ab son fil ab ses ^ens sen tomaren en lar tea- des 6 papalons e posarense tant eren molt lasos e menjaren e refrescaren e cant yench lendema Pilat 6 al rey Arquilaus no ageren yolentat de tomaren la batalla e ageren per consol qne guardasen be la yila que prou hí bayien fet ab' gordar solamente Lem-

1

I

(38) perador e ab Titu& cant se foren lerats yeeren les gens per la ost e veren que Pilat nols Tolia teñir gens camp feu yenir Jacdi) e Jafel que pensasen de fer los vsds e els per tost anantar ageren mes obres e agüeren XY milia qui tots obraven an poch de temps eb ageren fait lo yall entorn la ciutat .si que banc de leyns non poch hom exir los yab ageren XXX peus de pregont e LX dample e quant Pilat yiu que de Jherusalem negun hom non podie exir des- conortas fort e tots los barons de la ciutat uns e altres cridayen e deyen — aquell que tot oyses cri- daye e deia yina Yespesia en Jherusalem es mort e DOS creem que alo era profeta contra nos* Pilat mal consey aguist com la ciutat no retist a lemperador. Ara yeem quel temps se proisma de so que haquell hom profetitsaye. —^ Cant Pilat hoy lo cridament de les gens feyen ten gran doU ac son consell ab k) rey Arquilaus e ab Josep e Josep respes — Seniw que pot hom fer daso roas que hom fasa calar la gent ais noy se milor e que hom fasa dos carnes en que me- ta hom tots los morts qui apres no sien que gran pa- lior e farea seria de nos que no aquesem gran pudor e iria a ventura que nos no agesem gran enfermetat en la ciutat e axi stigam be e sayianent e fets starefer Iota la yiande que sapiats que fort pocha nieh ha e ayneh pus de XXX milia homens stranges quey- geren venguts a la festa ni gitar ni enyiar nols hich pot hom per loync que ynch sia perqué cascu serie ops e guardar so que ha de viande. — * E com a^o «c dit Jusep e Pilat li comana. que fees a sa

(36) guika axi com ell tindria per bo e taatost Josep feu fer fore los murs de santa ciutat II grane carnes e gi- tarenli los morts e ac inch per cointe XIII mil en apres ell feu sbreier la viande e gardar aquells quin avien. E cant Tench a poch de temps agüe ten gran carstia en la ciutat que noy romas erba salvatgea menjar que aver la pogesen e les bisties que mo- rien menjayenles totes fosen óavals o palafrens o al- tres bisties car ten gran era la fam e la carestia que ali era entre le gent stranya que noy havie comtacar nous podien aver duyta viande. E cant yench apres poch de temps les gens cridaven et ploraven per les carreres e morien a grans clapes de fam que avien e tantost portaveb hom en aquels II carnes. Cant Pilat

viu que ten grans gens morien de fam que sol un jorn ne trobaren de morts CCCLX e ac molt gran doU

tenchse fort per desbruch e feu cridar per la ciutat

que tot hom qui no ages que menjar quen prenges en

tot loch on ne trovasen ab tant lá pobre gent ac gran

gpig e tentost verets }Einar per les carreres a grans

compaies les pobres gens qui mes colps ne.pus stusi*-

dament podia aydar a barajar aquell que valia mes

anaven spiant e scoltant e holent per les carreres ais

alberchs deis promens e aytentost com fumar hi ve^

yea entravensen dintre era tot robat e tolt e axi an

poch de temps fo gostade la viande solament e anch

res ni trobaren que meniar que totes les portes de

Jherusalem eren encuyrades de cuys de brufols e les

gens curien e descuyraven les portes e coyen los cuys

e menjavenlo e en la ciutat costave I pa LX basans e

(57) I poma I basant e I ou V basans e cant vencb quel barex fo fet de les viandes anch noy troba^hom res a vendré per aver ne per argent ans cant trovaben les rales les menjayen los melos que i fosen e era ten gran ^i carestia e lo destret de la fam que sens comta morien les gens per les carreros. E al temps de Jhe- su-Christ quant fo levat en creu lo rey Dafrica mori e cant fo mort la regine sa muUer no volch pendre marit ans yolch servir Deu e lexa tot son regisme e ab I filia que avie entrasen en Jherusalem e feuse ba- tajar e ac nom María e manave una richa dona per compaiona ab si qui aqüestes dones soven pr^aven JhesuXbrist que fort avien gran fe que la regina nach jequida tota sa térra per servir Jhesu*ChrisL Aquesta dona r^na ab laltre dona qui la servia prou viandes meses en Jherusalem per lus ops axi com pertanyiia a regina e los juheus qui lavien robades totes les vian- des aguerenleli robades e toltes que no lin ageren res lexat mas sol les erbes de I jardi qui era en son alberch et aquelles eles les coyen e les menjaven. Cant totes les erbes foren menyades e la filia de la regina fo molt aflebbida de fam si que mori sens altre malal- tia. Cant la donzela fo morta la regina agüe gran dol e comensa a plorar e lo fil de la dona qu» era com- paiona de la regina era atresi mort de fam e cant lo fil fo mort les dones no saberen ques fesen mas que manaren gran dolí e ageren tal fam que apenes se pogueren sostenir. Cant la compaiona de la regina viu que la dona manave ten gran dolí dixli — dona lexem aso star e prengam mon fil e trenquemlo. —

(58) E cant la regina ho ac hoyt de farea que agüe cayge smortida en térra. Ab aytant I angelí vench en lal* berch e confórtala e dixli — dona Deus tos mana per mi que meniets del infant — Ab aytant fo complit so que Deus dix ais joms deis rams palmarum cant ell entrare en Jherusalem ab sos dexebles. — En aquesta generacio — so dix Jbesu-Christ — sera pastilencia de fam en Jberusalem que la mará menjara son infant de fam que auran e sera destrouida la ciutat e noy ro- mandra pedra sobre pedra sobre altra e la occasio del poblé e la dolor deis sera complida. — E per so dix lan- gel — menjats e sera complit so que Deus dix que no pot esser ais. — Langel se partí deles e anasen e les dones romangueren plorant e prengueren linfant e trencarenlo per lo costat dret ab laspatla e meteren- ho a rostir e rostirenlo axi com si fos altra carn e axi com se rostia axia del alberc tan bona aulor que tota la carrera confortave aquels quin sentien. Pil^t e al ray Arquilaus anaven per les carreres e gordaven e regonexien que porien fer e aturarense prop dequi bon era lalberch de la regina on rostía linfant e vench- na a Pílat ten bona odor nave — e digats a elles de qui es que men tremeten que ancb de res no aguí maior ta- lent. — ^Los servensvan holentperla carrera e sentiren bon se rostia la carn e vengeren al alberch de la regina e tocaren a la porta e la dona obrilos e ten*- tost e cant foren leyns saludaren molt les dones e di- geren a les dones — Pílat vostre senyor tos díu eus mana que li enyiets de la Yostra carn dast que anch no fo ten volenteros de res a meniar ne ten desiyos.

(39) — E la dona.companyona de la regina dixjos -^ per Dea amích darvos nem molt voléales. — E apropias al ínfant don fo mogut ha lo que rostien e pres un col- tell e dixlos — tenit daltra part que trametemlin de era 6 ell fasellse coure a sa guisa.-^Los sérvents com veren linfant spasaiat e que els lo volien spasagar mes per trametre a Pilat hageren ten gran pahor que ab poch 1)08 isqueren de lur seny e anch no sen cuyda- ren esser tomats vengeren denant Pilat spaórdits. E Pilat los dix — com venits vosaltres axi que ten fera color avets perqué del ast nom avets aportat. — E els comensaren a parlar com I" dona avie speseiat son infant — e rostienlo que devien menjar e com vos en volien tremetre I poch e nos cant ho veem agem ten gran fareha que hanc ten gran no la hagem e vingem«- nosen per la gran fareha que hagem. -^ Pilat com aso entes tenchho a gran farea e anasen sus al palau e gitas. sos al lit de gran tristor que anch. Les dones {orea romases e comensaren a menjar del infant plo- rant e Uamantagant cant los covenia a menjar del in- fant a cascuna blastemas a la taula tres vegades men- tre que menjaven del infant mas cor Deus ho ha- vie ordenat manat et dit de sa boca no podie esser aira. Cant lageren tot mepjat menjaren la filia de la regina dona Maria. Aqui hach maior dol cant la re- gina comensa a parlar o a menjar de sa filia e qui veia les dones plorar e fer ten gran desconort era una pietat que n^;u quiu ves nos abstingere de plorar. Cant Pilat ac stat 111 joms dins son alberch jrat e trist axi dequi e vench al rey Arquilaus denant lo tem-

(40) pie de Salomo e fea venir tots sos barons a si e ach son coDsell aqui. E Pilat dixlos — senios no veig que puscam pendre consell contra aquest emperador pe ses gens e nos som fort destrots de vianda e I'^ gran maravella a sdevenguda en aquesta ciutat que les ma- res menjen los infants e axi jo vull e do per consell que retam la ciutat al emperador e sim voí destrouir faseu que mes am que jo muyre que si aquest po- blé tot ló morie que sab be lemperador qpe ne- gu non mer mal dequest fet sino io e creu que ell aura merce de tots vosaltres. -!- Cant els hoy- ren aquest consol mólt foren dolents e digueren — ay t)eus que ferem de nostro bon sénior e de .nostro lonch sénior governador. — Los píos e los crits se le- Yaren ten grans per tota la ciutat que banch ten gran desconort no fo fet per negunes gens que aqueils qui eren en la ost bo podien be hoir era maiór la do- lor per 90 com de díns morien uns ab altres pus de CCCC persones de fam e Pilat dix que en totes gi- ses se fes so que ell avie dit e armas e al rey Ar- quilaus ab Y milia cávales e vengerensen al vals de la ciutat on era lemperador. E Pilat apella les companyes del enperador que li fesen que ab ell vo- lien parlar. Cant lemperador ho sabe feu venir Titus son fill ab X milia cavalles e ab Jacob e ab Jafell e tatren tots la on Pilat los esperave. Cant lempera- dor fo vengut la on era Pilat e lo rey Arquilaus Pi- lat comensa a parlar ab lemperador e son sehyor e dixli — Sénior emperador aiats misericordie de mi e de tot aquest poblé si a vos plau e prenets vostra

{M ) cmtat e tot cuaiU biha e lenatenos anar a nostres^ terres e exelatsnos.de tol lo. mon. — Lemperador res^ pos e dixli *-^ si tum vols rotee la ciutat áb tu ^ aU aquels qui dins son per fer totes mes volentats jou fare a me guisa que ia e dite e no en áltre. — Aso re^o^ lo rey^ Arqüilaus e di^ — Sénior emperador io fuy fil del rey- Erodes sénior de Galileya e cant se mori romas a mi son regisma e; prenétsme a merce e noni YuUats destrouir que anch io ne mon pare no fom contra vos. -^ Repos. Vespesia iemperador e dix — qui merce no haura merce no trobara. Cant ton pa- re aiisis Jhesu-Christ profeta que los jubeus ausieren a. tort en Jberusalem tots lo» infants que anch'pot trobar que eren en son regisma qui erea.de II anys avall que ano negu nom troba merce e foren per comte CLX milia e per 50 — dix Iemperador — tu deus compra la «ua iniquitaL — Cant lo rey Arqui- laus hoy aso que lemperador li diy .yi^adement de- xendet de son eavall e desermas tot e quant fo deseir-r mat ell trage le^pase e dix al emperador — ¡a Deus lo gran no Yulla que vos ne vostres gens paganos vos pnscats Tenar de me mort -r- e messe lespasa sots la mámele e ^onali una gran empenta que tQta sen entra per la squena en axi que passa un graii palm de laltre part e mantinent caech mort dins en lo valí. Cant lo rey Arquilaus fo mort en axi fo mólt dolent e irat Pilat e los jubens* qui ab els eren e tornarensen en la ciutat e aqui verets molt gran dolí e grans píos per los cavalles de rey Arquilau$^ e. per totes ses gens

tots sesquinsaren es dolien fortment e plaogielo tot TOMO xni. 4

(42) lo poblé de la ciutat feya atretaU que anch sa par dolor no fo vista ne boida ea neguna ciutaL E cant vofich leademá Pilat feu venir iosep Barid)ain son senescal e tots sos cavelles e tot lo poblé e voch aver consell deis e dix — senyos be vets que nos nons podem lenir molt que Deus nos ha tots hoplidala e no avem viande que anch mes neguna siutat no fo en maior tribulasio quem eansallats que fasa. — Sé- nior — so dix Josep — a 80 quin consell volets que nol vos podem donar que lemperador nous vol pen* dre a mer^e e bod consel vos dona sell qulusdona per consell queus levaseis contra lemperador car be podieta saber que contra ell no podiets aver forsa ni mens podem molt teñir. — Pilat respes -^ io no se ala queu fasam mas en aquesta ciutat a gran tresaur daur e dergent é de pedrés presioses. E lemperador e totes les gens cuydenho haver tot e io consell que ia res non aüran e fasam pólvora de tot lo veer eo mofrtes de coure e fasamlo menut Ibrtment e tot men- gemlo e quant laiam menjat ia nol poran trot)ar que ayt^n bona merce trobaran com avien lo tresaur. — Cant lo consell fo donat tots ho tingueren a bon con- sell e amaren mes meniar lo trasaur que si romanges al emperador ne a «a gent tentost separtireo dequi e anarensen a lus albercbs e t^ascu pren son aur e son argent e Iridarenlo e menjareulo e seis que no ne avien donavelsne h6m prou per qo que tost fos menjat q destrouit Cant aso fo fet vengeren denant Pilat e digueren — Sénior vostro manament avem fet e nos ha romas aur ne argent ne pedrés presioses

tpie tot avem meiíjat e dertrouiL-^ iVpres aso digiie- ren — • niaiMtnos que fasam. — Pilat eant boy melt comenaa a plorar e desconorlar «i matex denant Mt$ dix — > vosaltres seaios mevetQ alablit senípr que velf- ges qod^ io fos yostpe governador de vuy meé de m avant non' ^ch eser per amor de Deu pei*doiiaii)ki# ai anch vos fia r«s quius desplages ^ue ídq perdo^ neta. — Cant los juheus 'haii>eD aso moH-ae,<laac0aor* taren e ooy achnegu qui no ploras de gran yrii noli pogeren respondre «laa tols^en^empsae ptoravep .é« playien car * se pensave que serien deatrouiU. E Pi- laclar senkMT los dix •--* anemnoaretra a owrca.ddl emperadpr que mes val que si morim de fam que nú es negun jora que ói stá ciuiet no nniyren CCC. per<* sones de fam pei'que val mes que oes. oes retam . qiiie qaalcu nescapara e axí aon scaparie I que Wts. no merisem de fam. Cant aquél consell fo üeit PUat ab tota se geat isque de la euitat e véocfa tro el valí qui ere fet entorn la cíutat e Titas leflaperador novett ana ve caTalcant alent ab sos csvaliea e Püí^l coó^oUlf en les aimes ab sag^l daguHa e sooalo ab sea geiía e cant Títus ho viu Tendí corrent ab aoa canralfee le hom Pilat era e Pilat cemeasa a parier e áS^ -— Sénior Titas sia vostra meroe qoem* seoltets e pregats moe senyor lempei*ador Tostre pare qoens aie a mercf 9 misericordie ac^re tot aquest poUe^ que e;ii:ias prega plorant sénior emperador no gordets les oostpes ma«- lisies ne les nostres iniquiCats mas la vostra bonee e aie merce de nos. — Gom Títus hoi aso que Pilat le dix trames diis cavalles a son pare lemperador que li

( M ) «anisen tot aso. Cant lemperador hoy aso mana tots soscavanas armar e vas armar lemperador.de ses nor btos nwiMidures e vench a Titas son fill quell 8p«m- ve sus al canto del val e Pilflt fo áo la una part « Ti- tas de te altre e lemperador spn par©^ de la altre par* «Titas eomensa a parlar al eihperador — á Pitet sé- nior ses acordat que volen vos retra la ciutatOJas qnell prengats a merce. -- E respes Vespesia lerop^ rador^ bel fil no ea ara hora de demanar merce car «11 la deníanade e mes no pot ^ E lemperador Vea- p^iá dreaas ves Pilat e dixli — si tum vols retía la eiatat ab trts quans dins son per fer. totes mes vo- lentats i«m so apereUat de pendre e dicte que ayten ptfcfa reítem meroe cdm de tots los altres com vosal- tres ageRm«rce de Jhesu-Cbrist cant lo jutgas a mort e-ell penMís *n la crea a tork E fasvos asaber que te raa' mort aera vengade an vosaltres que ia mer- ce de no^ tro trobarets. — Pilat cant hoi aso tó tó<rtt • despagat e irat fortment ell e tot.te scu po- Me. E -tempfewidor no sabiem altre que fiesem. mas.Pi- iaf dix al «mperador — Senier preoets nostra ciotat e tots cuattt» som e fetsno a vostre, pler asi com. a seiiyor. -.- Cml* lemperador viu que Pilat li volch re- tra la siutat fou ^tentost cesar los- vayls de la ciu- tat e aytentost «om fo íeit eU trames lili milia ca- belles be armats q«e entrasen en la ciotat e que ten- casen be te»' portes si que negu non pogue eiir. E Titos lemperador novell entra dins ab els e Jacob e Jáfell e cant foren entrats en la ciutat Titus pres Pi- tet e conianall a deu cavalles • quel guardasen e Ja-

(4S) cop pres Josep e puit$ entra Vespesia ab tota sa geut quant fou eiitrat feu manament que tota toa juheus prénguesen hom e tos ligas e hom los K raaáas. pre» sos denant e feu apárellar soa cayallea e dixlos^^btr rons aqueja ciutat avem ea noatre poder . eaxi ynll pendre e fe mercal deis jdlieus éar-^ellsi^reii flMvcat denostre Senyór Jhesu-Christ lo t^m^l ma garrit e cih rat moii cors de la lebrosi^ de' la dual era deátrét malamente éxi éUs ló venaren per XXX diñen e io dame déla XXX per/un diner e qnin Tolra comprar Tinga anant.~^E ab áytant I cañraller yench denast leifi* parador e diili*— Senibr jou yolría; i-^ E aytentost fon fet e feull librar e cantío caveller ac pres XXX jor deaa e ac págat son diber va trer lespaae e.veiioli deoant los judeus c^ ac compráis e feria * \ ab ^lea- pasa e isqoe de la altré part un palm e teatoM caéch iDort e lo cavaller tira vlesp&Ba del om ^ ell tirar quen feo yañ 'exir {>er la nafre del aur e del argent que ayien menjat et lo cayaller ac gnun naafayeUa cant tot ho yiu que tot era pie daur e dergétti e pvep 1 daqaels juheus per la ma e deslígalo e tragelo a I depart e diidt * — dignesnte a^iudata marayella ai o saps com es dequesf jnheu que axi era. pie daur e dergent. — Sénior — so dix lo júbéu — si tum asegu- res de mort que tu nom ausiés* io to diré. — EU ca- yaller asegúralo ell comtali com Pilat los ayia fet meojar lo tresaur de Jbemsalem axi com era aur e argent e pedrés presioses e tota la yaxella daur e dargeot que en la ciutat fosen- si que res noy romas per tal que lemperader he se^ gens no pogesen mü

valer - — e axi senyor com fo gosCat e partít e tota la' gent oomtnalniept <{iie aquels^ qui oon avien hom les ne* doñave pl'ou. e axi manyas e destronis lot lo fMsaur qué rea noy romas. . — Cant lo cavaller hoy hao ae raoH gran maravdla < crida a dos soude^ sena ^ man ais <|uel XXVIII juhoua quels tolgesen lo cap qne ano noy romaa sino aquell que ach aaegúrat e tota feulos fendré ab coltell per lo mig deis ventres e feu- ne tirar IM latir e largeak E tentoát fo 8d>ut per lost qu^a }udMs avión meníaf lo. treaai^ a que nereu ]^k6iid« axi vmch gran re de gent al emperador e di* gttéfenlf cMci^s qtiela né fes * dinade e feuiie iempe^ radór liurar n tots Ids cavállea quin volgeseo a cas^ dun dinade eaytentost com los avien auts els los au^ aien id ftnienlos per lo ventre tot per lo tresanr.que avi«n id dcM. Mal cooselMoa dona Pilat que gran ve& lie móriren per lo iresaur que meniat avien que nos ttiomen ai meniait nol agesen. Caot lemperador vio (^e- taoB ootiipradors avie ais juheus e tana nevien cowpraiB' sos barons e viu que tota los ansien feu comtar quans ni havie romasos e conitarenlos e noi trabaren déla jndeua sino V( dinades que tota. los avien venuts o ínorts-lempérador dix que non volie ptís vendrá e que ell los se volie reteñir a sos opa. La oecQsio fo feita tan gran en Jheru6ak»n déla ju- déua que foren venuts XXX per I diner que foren de VI miHa' que ia pet* la siutat no pogere bom anar ain^ per niorta que tots eren sbaconnts üfxi com quil» volges salar perqué mala menearen lo tresaur que Pi- lat loa eoDselaw Cant la mort fo fayta lemperador los

( *7 ) feU' aportar tots ais carnes «e apres jell feu enderociu* los mura de la ciutat ai que anc rea noi romas, pedra sobre pedre mas ten solameot lo temple de Salomo e la Tora de DauTi que Deus no^olie que sená^rocaa. Ab aitan ío eomplit so que Deus avie dit de sa bocha e al ramís palmamm Titus lemperador novell ana per la ciutat e feíi pendre totes les armadures e los elm e les cttbartes deis cavak e les spases e tots los al*- tres gamimeats deis cuals era . be garnida la ciutat e tots los dropes de seda els porpres. els samtts els Tayrs els gris que ne STÍe gran moltitut e molt gran rJquea e feuho tot pendre, e ajusfar mas negu altra tresaur noy tvobaren car los, juhjeus lageren ttrt men- jat per lo eonsell de PilaU Mal coiQsell fo aquell ops deis que tots ne foren morts levats les VI dinades perqué lempwador sen retench a sos ops k regios Drafiga e la dona na Clarysa que era ab e\\a de la cual' avets hoit dir contar axi com demunt es scrít troborenles mortes ella e sa compauyona en lur al- berch e daltres fembres e iofants o gent manuda mcrf-* ta per tota la ciutat que tots eren morts de fam axi que noy ayie ¿omta. Cant la ciutat fo destrouide e enderocade e la mortaldat fo faita deis judeus lempe^ rador sen vQch tornar en sa ten-a* ell e ses geos e n^e- nasen -Pilat e les sis dinades deis judeus presos e li- gats e vingeren a Nacra. Canta lemperados ageren saioroat a Nacre lili jorns Yeq)esia lemperador feu apeirllar III oaus e mes en cascmia ñau LX judeus a ferenlos traare del port de Nacre. C cant venoh que foren denant lo casiell qui a nom Cayfas e aqui

(48) feren vele les naus e leseáis horo anar a Déos e a sa ventura mas els no hageren pa ni yi ni ayga ni ka* mens que sabésen govemar les naus ni regir e per la TolenM de Deu car Jhesu-Christ Tolch que tote tempe remenbradre fos la sua pasio que fosen aspies de nó- saltres quets juheus qne avíen de hir temps yingeren • aribar a Narbona de léb tres naus la IK vene a Bor- deu e'la ler^a yench aribára Taltra'e tots vengeren sans e saus- en les terres de que ageren ^ao goig e cuidarense que Deus ho ages fet per amor dells e ell DOu feu gens mas yoleh que tots temps los re{>- tas hom de la sua pasio e los jukens son aribats. Lexemlos star e lemp^^rador e parlem deis empe^- rados qui son a Nacre áb lus gens e yolensen tor^ nar tía lur térra e Vespesia ¡emperador mana a ^n senescal e a Jacop e ^ Jafel que fes^i aperellar lur '^nayili e lus marines e feereuho tentost e levaren ay- güa e bescuyt ous e for-ina e galioes e cam salado e fruita e tot alo que* mester avien. Gant les naus foren agiades de lus viandes que mester les eva feren re^ culir lus cavalles e les atzembles e 'melerenfai tots lus garniments e lus armadures e cant ho ageren' tot re- colit los. emperados ab totes ses gens se van. recolir en ses naus axi com fo ordonat e van exir del port e fan vcílla Deus donalls bon temps e vingeren nave*- gant-e a cap de X joms a port de fiarleta sans saus c sens que no sajornaven e vengerensen tentost a Ro- ma. E cani' lapostoli sent Climent sabe quels empe* rados venien ab totes lurs gens feusi a carrera ab los c]eff*ges ab gran profaso e ab gran alegria reberenlos

(49) ab gran goig que ach en Roma. E cant lemperador Tiu lepo8t(di venir e eU ab ten gran profaso e ab ten gran alegria vanse abrasar e basar. E 1 emperador, no- vel feu atretall e vasen entrar en Roma ab gran ale- gría e pagament que fou en la ciutat per los empera* dors que ageren venjade lamort de Jhesu-^hrist nos- tre Senyor e son tornats ab lüs gens sans e saus e aeat Climent predica ve cascun jorn al emperador e, a ses gens. Cant fo venguC ell e sos barons quel scolta<- ven volentes e cant lemperador ac seiomat VIII jorns e Sent Climent levas deves ell e dix — nostre Sénior Jhesa^brist nos ha fayta gran honor quens ha heñi- rá t de vosU*eB enemichs' e nostres. E ali senyer les covinencBs que avets fetes en nostre Sénior promes atenetslesli ab bon cor e ab bona velentat alegra* ment — E lemperadcH* dix que era bo. E lepostoli dix ques bátalas com lavie promes. E lemperador res- tos — a pler de Deu sie fet jous ho atorch ' e fetsho aperallar les fonts. — Lepostoli sent Climent se pár^ ti del emperador apres IIII jems ach faytes aperallar les fonts e comensa a bataiar lemperador Yespesia en nom del pare e del fll e del sant sperit e^anch no li cambia son nom. E apres el bataia Titus lemperador novel ab'esie apres Jacop e Jafell e Josep e lo se- nescall e apres los comtes e ais duchs e ais merque- ses e totes les altres gens que ali fosen* Cant tota le cavalerie fo hatajado e lo poblé veren quels cavelles seren batajats van dir a sent Climent quels bátalas a la fe de Jhesu-Christ. Cant sent Climent hoy quell po- bles quería hatajar ac gran goig e feu gracias a Jhe-

(80) su-Chríst e feí» cumplir C tines daiga e seials e dix al poblé que entrase en layga en nom del pare e del fil e del sant sperít — e sereta batayáta. — Cant lo poblé ach entea cascan saúa metre a batayar áb ferma cre- en^ que agerea en Jbesu*CIu'Í8t e cant negu malalt ae batajave de qualque pial agües roantinmt era ^o** rit. E cant tot lo poblé fo bataiat e mostra los mira- des déla malalts no crege hom per tota la térra de Roma en les ydoles mas sol en Jhesu^brist. E los temples cpii eren malignes deis dimonis abaterenlos tots si que anch negu noy romas ana enderocaven los fonamenta per ^ que res de mal noy vomanges. Cant le eort. se partí e los barons sen tomaren en lu» terrea . que ageren pres comiat deb emperadoa e de sent r4liment cascu portave la créenla de Jbesu- Christ nostre Senyor com es la fe católica • al credo in Deum e cascan feu batajar los homens de sa térra e apres tremes per les torres a preicar e a xelsar lo seu sant nom glorios. £ axi per tota la tetn del em- perador fou convertida e gitada de la error dais idoles e no les adoiiayen mas solament Jbeso^Christ pare gg e fil 8B e sant ^ sperit gg. Lemperador Vespesia fea venir son' fiU Ti tus novell emperador e foren al pa« lau un dia. mati cant ageren oida lur misAa que sent Climent ac cantado a lemperador trames misare ais senados de Roma. E cant forea venguts denant lem- perador ell vals manar que justificasen Pilat segons que era mal sénior. Els senados tragerense apart a consell e veren lo fet e digerenli — ^ nos sénior que a mort servida en Roma per tal com a Just Cesar ha-

. (ÍH) norable pare vostre stabli que asís fesen les justicies e nos que fosem en aquest jutyament que sia jutiat e morL — Csmt lemperador oy que a roort levien jutiat mana a XXX cayelles qnil tenien en garda que ans seng alongament lo manasen a Viáne la siutat E ells cáyelIes feeren teritost lur manament e portarenli seri«- ta la sentencia quellfi senados del emperador de ^o^ ma ageren donado. E cant foren a Yiane los^burgesos sabeíren que aquella cayelles eren misatges del empe- rador honráronlos fort e reberenlos áb gran honor e ab gran alegría los cayelles prengéren Pílat de ipetvt del emperador e liurarenlo a. la justicya de Viana e donaren la sentencia scrita quells senados U ageren donado contra Pilat demantinent lo prengéren ell me* teren en un pou pregont prop layga hayie una cadira hon hom lasege puyes yench una barra ampie tor- naiade de so qui eraencastade en la cadira e mesle- li hom sobre los pits e teneay hom ab cadenat e anch no ach poder .qfues moges e puys hi mes hom unes graos pots en ques sostinges los peus e aqui stech de nit e de die e donali hom a menjar pa e aigua ben pocb que mes ne menjare la meytat En aquesta dolor yisque II anys e a cap de II anys la justicia Ion trago e troncaren les pots axi que fo mes que catiu que anch nos pot sostenir e era ten pklos que no li paria uis ne cara la justicia lo pres e feulo lavar en un rosi luny part per lo pdnt de Roser el los feu portar. E aqui al flura avie una casa eli que hom matyia tots aquells qui avien faita tresio e RoBer ere enyironat entorn tota la casa que noy podie hom entrar mas ab un berqueta

(52) , ab aquells quil maaaven quel metesen dina e feren obrír la porta e vanhi metre Pilat e tmtost eom Pi- lat fo dina* la casa coroensa malainent a tremolar « decantas tota la casa e la justicia oant o vlu e tots loa altres ageren grao pahor e fugiren e meterense en la berqüeta e noy goaaren estar. Cant foren de fora la casa sen fo enlrade en abis si que anch po yíu hom pedre sobre altre ne sebe hom que eesdevencfa mas encara hi conex hom lo.loch en. que era la casa e veuhi hom tomajar layga. Axi com .avets hoit dir fo veojade la mort de, Jhesu-Cbrist per Vespusia lempe- rador e per Titus lemperador novel e JafeU de Jafe sorívi tót aquest fet per consell de hkcop e de Josep que staren^ en Jherusalem tro que la ' ciuta fo presa e ells feren tots aquesta fets e tots tres dictarenho de lur boca a}LÍ com fo la yeritat e Ja£e)l scriviho.

Finito libro sit laus gloria Christo Qui.scripsit scribat.sen9per<»m Domino vivat»

HISTORIA DEL REY DE HUNGRÍA (1).

4

I

En nom de Deu sia et de iriadona sancta María. Co- mensa aquest libre áel rey Dungria he de safila la qual fo muler del comte de Proensa.

En Ungría hac ün rey qui avia per nailer le pus bela dona del mon. El rey per la belesa que avíe e per so con here molt honesta e molt bona done ama- vele mei^ que res que fos el mon. E avie dequesta do- na una file séns plus qui era le pus hele ereatura de\6

mon. £ esdevencbse que la regina morí e non ro- mangueren infans sino le dita doqzela. El rey per so com amave molt la regina sobre totes coses del mon feone tant gran dolí el e tota la sua térra que so fo una gran maravele. E quanl hac estat lo rey axi un gran temps los barons e los comtes pensaren^e quell dolí de la regina serie pasats. £ acordarense que

li dig uesen que preses muler per so quel regna no ro

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vades titulado MisceUa- mea ascética, fól. 32. Códices del monasterio de RipoU, oúm. 1S5^ fól. 1.

(54) meses a gens estrayes per fretura de rey. La vos los comtes e los barons anareusen a. el e diguerenlí — Senyor nos som venguts a vos per gran faeltat queus aportam e per so som tenguts queus diguam so que sia vostra honor e honrament de vostion regne. Vos senyor sabets be que no avets areu sino aquella file perqueus volem preguar e clamar merce que vos que prengate fnuler de que romangen eieus daquel regne e pros vostra mort no venges a^ poder de gens as- trayes e nos no romangueseoí menys de senyor na- tural. — Lo rey respes que moU o deir be e con a bpns e a leyals vesals e quels ho greye molt mas no era causa ades en volentat de pendre muler — enpe- ro pus Yosaltros ho volets e mo conselats ^¡ pódete atrobar tan bela dona con la regiba qui morta es acor- darme « .empero dievos que si tan bela oo era que non pendria gens mas pus que tant ho volets yosaltres vesjali la beutat de la regina e axi anats per lo mon sercant si atrobarets tan bela dona ni donzela e si be no ses fila de rey ho de comte ans «ia fila de quis vu- la yo la pendre per muler» — E cant los barons age- Ten hoyda la ^volentat del rey acordaren que ti'amese- sen cavalers per diverses (erres e que cerquasen si trobarien tan bela dona con la regina era« E cant age- ren molt sercat tomaren al rey e diguerenli que mol- tes de beles na trobaven tan bela con la regina era. — Adonchs dix lo rey — lexatsme star que nul temps no aure muler sino era tant bella com la regina qui morta es. — E axi partirense del rey ei auarensen. E cant agran stat un temps ajustáronse los comtes e

(55) los barons e los burzeses* E cant foren ajustats en- cara asagaren sis podie mudar de son enteninient lo rey que volgues pendre mu 1er. £ achni L qui dix — senyors lo rey nos yol partir de son ente* niment que no secorde de pendre muler si no ere tant bele com la regine qui morta es. Ara anem a el que jon son pus belle. — Dixeren los barons — qua^* la sera aquexa. — Réspos aquel — sa fila es moh pus bela que sa mare no fo anch e el rey amela mes que res del mon e si li ho conselats acordar sia molt vo- lenter. — LaTos digueren los altros qui li conselarie tan gran peccat ni tan cruel fet' — Yos — spos aquel — bon si acordarie e sevendra del peccat ab. Deu e la mala fama sera tost passada. — E axi per anach dé- quel acordarensi tots los al tres que lindiguesen. E anarense al rey et preguarenlo que secordas de pen- dre muler. per tall que els no romanguesen apres de sa mort menys de senyor netutal. — Barons — so dix lo rey — gaus he dita ma volentat. — ^E respes aquel mal vestía e dix — Senyor quius atrobave tant bele dona bo pus bela que la regina no era pendrietsle. — Hoc — dix k) rey — volentes. — Respes aquel mal Testio e dix — yo senyor lo se e leus mostrare^ — E dix lo rey — quala aquexe dons. ^^ Dix aquel — ma- dona Yostra fila es molt pus bella que samara no era- — Sa mare — respes lo rey — con pendria jo ma fila per muler so que anch mes no fo fet. — Responeren los altres — Senyor pregam vos queu fasats que á de peccat vos en temets quant neuret auts. II. o IIL in- fans podréis vos partir déla et farete penitencie. E

(36) romandran areus per tos temps de vos. — Respes lo rey — ara barons jom acordare sobre so e reteuson resposta. — Los comtes e los barons adonohs se par- tiren del re*y ab diable fo apárela que lin meses en cor quen faseis . agüe pusa sa 61a per n>uler. E el ana veuresa fila e vese maravelosament bella. encara molí pus bella que sa mare. E posa tot son cor puxíment del diable que le preses per muler. E no pres altre cort mas el matex bo dix a safíla e dixli axi ^— ma fila mos con tes e mos Jbarons man molt pregat que preses muler per so qud regne no romases an poder de gens estrayes. E jó los avia respos que (ant amave vostra mare que sino atrobarien tan beUe dona con elle era que nul temps no pendria muler. Eanne ser- cades 'diverses terrea e non an trobada neguna con vostra mare. E puis sonse acordats que vos sots pus belle que vostra mare e anme pregat ques preña per muler é jo els atoi^at que bo fare. E per so ma fila bajats aquesta bonor que siats regina Dongria corona- da que'si aijtra estraya nich venia. — E ladonzele con bay aqüestes peraules fo fort despegado en son cor e dix a aon pare — Senyor no fo ancb mes hoit que pare preñes sa fila per niuler be precvos que nom perlets aquexe rabo que nous diré que vos qui sots mon pare preñe qué no be en cor ne en volentat qtie nul temps preñe marit que a Deu be oferta ma ver- genitat — * Respos lo pare e dix — ma fila que vos serets ma muler e serets regina Dongria. — Ab tant partis lo pare della e feu cridar corts per tota sa térra e en les dites corts se ajustaren comtes e barons e

( 57 ) cavalers e burzeses e daltres nVenepes de geossens comte» E aquí yenglen jutglas de totes parta ab eat^r-. mens *e de diyerses mañerea dayant la filia del rey de nit e de dSa mas Deu sab ella quia cor avia. S axi la eort e la festa era tant gran que nul hoai apenes se porie albirar. E el rey feu fer yestedures molt ^lera-* yeloses de diyerses colors de sisnaatons e de draps dor ab pedrés preero6es e samits daltres colors. E ferenlesli «asegar jat se sia so que ela fos . despagada e que li clamas merce que tan gran peecat i^o faes mas ni li teme prou que con mes la veya pui^ auamo^ rat axi 4;oa lo diable e males gens lo ensenien epi fai sua- amor el rey feulí fer une corone daur ab podras* precioses molt belie. E cánt yench lo yespre que 1er- dema le deyie pendre per muler et les gens feyen aque- lla festa' e foren aqui de totes parts aplegades e IcSk yestadures foi*en acabaées e totes les altres coses jfo:-; reo complides lo rey yench yeer sa filia et aportali la corona dor e dixli axi — ma fila jou£r esposper muler e yul que yos siats regine Dongria e dem9 seréis ma mfh 1er. — E posali la corona dor sobre lo cap. E la don* zda qua yeihe que] fet saproismaye gitas en térra deyant son pare plorant e prégalo que aquel fét no fes per res. El rey respes et dixli — la mia fila aler gratyos que aquest fet no pot remanir per res que yOs DO siats ma muler. — Senyor — dix la dongela : — tan- ta belle dona ha per lo mon prenets dequeles qui son pas nobles e melos que jo no son e porietsho fer seas peecat — Ma fila — respes lo rey — ho ha tant bella

dona al mdn con yos sots e encara pus bella que yos- TOMO xiii. 5

(58) tra mare no fo anch. — Sctiyor -^ dix la domsefai — e qnines belleáes he jo mes que ma mare.— ^o tos dieh •— dix lo ney — semblata vosira otare en totee ^os- 1M8 feyíons encare ^ue a veta moU pus bdles mans qué ella no havia. — Dix la donzela^-- e per les mans sota enemorat de mi que axim voléis pendre per mu* ]er* — Respos lo rey — ma fila per totes les belleses qui son en TOS ne son jo anamórat especialment per les hí^lea mans perqueus pree ma filia que vos queus alégrete e or dema serets regina Dongria e major ho- nor no pori^M aver. — Ab tant lo rey se partí dellaet ella' romas ables donceles en gaun pensamenV E pre^ gft^Á nosiro Senyor que la guardas dequel peccat que non^volgues. E cant Tencb al vespre que tole foren caufftts ftu tancar les portes de la cambra e apdla «na donkele qui estave ab ela cambra e II. daltres e dixlos — Tosaltres me jorarets que farets sa^ que jous 4}re^ -r- Och la senyora — dixerenli; E con Un agren jurail e prqmes ela los dix — mon pare lo rey huí toI liendra per muVer per mala coosdes que ha anta e díu qtie es anamórat de mi e speciafanent per la belesa de iMmans e |o am mes perdre les mans que í^ perdía ma Yéi^^tat ne consentria a tan peccat perqueus prec e díc et us man per lo sagrament que fet «vets que vosoltres quem talléts les mana. — E cant elles hoiren aso comensaren a~ cridar e dixeren — per res del mon nou fariem ana note lexariem bociure. — Sa- píats -*¡- dix la filia del rey — que si ño ho fets jo cri- dare e fareus erémar a mon pare. — E cant elles hoi- ren a^o agren pahor que no fosen cremades ne teri-

(80) gasades. E ligarenli les mans la ane schvt laltra e po^ sales elat^nate^La sobra K fust e la aaa ;li tench lo col** tel aobre le» mans e laltra ab una mace feri sobceU collelL E axi id) gran dolor tancarenli. las modm. E tant tosí a^ren un fere talant axi com ela ho ha¿ ordotíat e tooguenenli los inoyons e fet aso ela £eu metre )ed mana en . L bell talado? dargent e feules cobrtr ab una bela tqvayoia úe seda e ela feuae metre en . lo Ut e bea abrigar e era tanta la dolor que soíerif cpie nal hom no so porie pensar mas da sola sabia la vf ritajt qui lejsenlia* E cant vencli en lalbe tota lo gon* ae ]^ Ta oU brogit idels esturmens fo lo mayor del mon e hl porta de la cambra de la filia del r^ dona ve í^avds e pala£reDfi e dalttes dona seos mesui*a« E adoooba^lorey apolla IL cooites le. dixlos que anasea despertar sa fiUa^car dies era clars« Ela dita coiptes'iiiántindnl aoa^ reQsea a la porta de: la -cambra hon la^donzela |ahui 9 tocaren ale portaí e nul bom nols iHBnpos no aols nóla hobrirea Ift portil. E .tornarensen al rey e dixerenlt que negú nols avia i-eapost e,que hís portea oren pm-* cades. Lafvoa reapoolo rey e dis — mi fila vol qiie yo le vaga despertar* Be sap que fa. — E dít a^o aoesen b a tocba a la porta E sa fila mana que U, obrisen* E íwwiío.e ell entrfi meli alegra e dix* a les 4onze^ les -^ cím* dorm encara ma fila* — Resposeren de^ 9 duerea — r sertes molt ha veJlat esta nit e sen^e fort malaute* ! — No es ara ktora — dix lo rey — - de éser oaalaute con ^ia pendra vuy lo major, honrament que hanc dona preses. Entratshi — dix lo rey — e des- pertats la senyora. — Dixeren les donzeles no gosah

(60) rieD sm con hir done \ob ho aviamanat. E ell rey qui hoi aso entrasen en la cambra e anasen ú Mt hoo eHa jahia fort ouberta. — Ma íHla — so da lo rey — leiiats sus que gran dia es e vestitsvos e ape- raktsvos he anem a le esgleya que tota la gent tob espera. — Lavos respos sa íiUa e dhc — moa senyor clanvYps merce que aquest fek no fasats. — Dix lo «rey ^^ ma fiUa no lüen perlets dequexe raho que no pot remanir per res. — Donchs ^^^ dix etta «^ jous daré «90 que penque vos hic sots Tengut ne de que sots axi asemoMU — E apella 11.^ donzeles e feuli dar lo tay- fafdor t/ñ que eren les sues mdns e dixli — Senyor tena aqüi lea míeiB mans «e veus aci los meus moyons. *- E mostrali los brasos el rey qui lavehe esknoyo- nade hfsques reben de la eambra e oomeasa a cridar oom a hom horat aperit de seny* E aquí se aplegaven tote los cointes e los harona e molla gent cant boyren al rey tan gran dol fer e demanarenlí — que a^ sen*- yor perqué cridáis axí«-^ E cant achun petit estat el los dix -^ T^ats senyors que íet la desleyal ma filia que les mans «a tollesw — £ mastrales a tuyt. E lavoa tota la gént se partí dait e anarensen tota con a gent. desbaratada que rio esperen los nns els altrea salvant los comles e los b^rons qui romangtaeren ab lo rey per aconorttirlo. E ancb no ves festa tan poch durar ne ab tant gran dolor con aquela fo. Con vench a cap de pe* sa^ lo rey aplega son conseyl e dixlos axi — harona quina justicia a afayada ne quina pena deu soferír aquela qui aytal honta ma feta. — Digueren «quels qui li avian conselat que la preses per muler que la faea

tirasar e pois cremar els altres- dejen qne la* faes db- Torar abesties salvaUjes e caseu dona male seoíeodá aobfft ela per fer pler al rey. E acbhi L savi ooote qae dix al rey^ — ^'Senyor yostra filia e^i contra tos. Notts serie oegima honol* si la feyes bociure mas- feda metra en L barcba e vage> per la mar axi eonr Deas^ la Yolra gítar e sia sa rentura. sis vol m'uhire - ne si vol TÍare e icos non serets axi 4engui a Deu. — t- El rey e tota los' altres tenguerejii aquest consell per bo ^el j*ey mana que encontinent fos mese en-L bareha seos nul goyem. En e axi fo mese en mar. É' el fm^ romas fórt trist e ^eespagat tostemps de la sna vide e aneb pus noach-muler ne cose qui molí U plagues.^ E eon la mesquinadé donzela fb dins en labarque es rehe en mar fo moUdesconortáda e no es maravela si soferie gran dolor perbo nou pot saber nega sino ella sok qni era sens mans e sens negun consol sino solament la ajuda de Déu^ Mas nostro Senyor Jhesu-€brist qui des empero aqoels qui 'en ' els se fíen dónali tant bon tempe que a pocbs de dies vench. aribar al'port de Mteela. E jatsia a^o quel dit port agües fort malé eo- trade e estreta tot axi sen entiba en lo port can si lo melor mariner del mon le guias « la governas.e sus a bora de migge tercia elA fd sus al port -de Mércela da- Tant le^leya;del espital de sent Joban en uñaban pía- 9a en que avie marines e molta daltra gent quí yem^n la barcba venir e noy veren nula persona sino sola- m«it la donzela molt pensosa.. E demanarenli don era Be con venia axi sola e ela respos que fembra. peci^- driu ere mes- noy ach nul hom que le entones ne ela<

(6Í) ek. Un poch estant ela axi en la barque venturet fo de Dm qoel conté de Proensa cavalcava ribe Id port de Mtselé e vae la gent dpleg^ade a la barqu& deirieim que era alo de aquela tanta gent e diguerenH ijae L feni* btft era veiiguda tota sola an k barque e que no havia itaans. Al eonte anay e vea meraveloflaiileilt blancba e de beles colos fayaona mas que era descolorid* e no ' eta maravela per lendurv e per le trebal de la mai^ que avia sofert El eomle fieu sercap éi trobaríe nul hom qui lénteoes e vene uo alamay que dU que •ellentendria. E el eonite dixli quo li demanas don era e ella respoa q«e Duugria era* E el li /iemanacoo éfa aqui venguda ne con avia pei'dudes les roaas ella no vnleh ais respondre sino que fenlH*a pecadriu era canavaaxi con a Deus playa. Lo comte adonchs naefa pietat.e per.^o que no vengues an mans domeña qui 'la bontasea feula pendre a IL cavalera e t^porlar en amipalao. El c(Hite Hianalsan ja sa m&re e prégala pet amor de Deu li ages bon sola3 e quen penses be. E la cortesa aa mare era male dona e sens.miseri-

•

eordia e respes axi — e que la farem nos fenbra qae fiia esmoyonada. — Madona — : dix lo conté — ^ major merce farets an aquesta que^ an altre qui fós adreta. — E la con tesa con vee la volentat de sotí fíU la con tesa £euna pensa male leig. E caut la donzela ach astat alscuns dies toma I. poch en color e fo la pus bela dónzda qui fos al mon« E con lo comte la vee tan be- la oomensasen de enamorar e feu sercar si atrobarie hom negúna dona qui la entones. E trobaren L* fen- bra de Alamaya que dix que la antendrta. Al conté

(63) a aquela . fenbra que la^ servís eon imils pegues é fiMiho. £ la denzela fo fort humille tant avÍDeut qu^ tayt la amaven e li fayen con mes. de^,ples podien. E

• • •

al oeale plac mojt la soa balea e els seus conporta- meos» E seoblava be que vengues de ben loeh e yencbli al cor que la preses per muler. Lo QOfite adoDcbs se apñvada taot ab ella que apreses per mur 1^ Io^coiiveiiie..E ela lo sen e cant yench L gran ma- ü sus^al alba lo conté feu revestir lo cápela a la misa ana que aa mare fos levada nel cavalera . fosen venguts toi pr ivadam^^t an la sua cápela ela.pres mular. E la contesji sa mare qui aQO sabe en loch de rabiosa co- menaa a cridar e dix — yeyais^lo nic mon.fíH qui a presa uoa ladria esmoyonada per muler^ — E los. ca* valera e los comtes els . burguses e les altres gens :4}ui aquí eren ajutades de Másela con agp hoyren dona- rensen gran maravela eon avia presa fembi*a perqué no sabie don sera cimarment con no ages mans mas ne^u nol ne gosave reptar. La contesa sen ana adopeha na ho pot pus soferir eant vahe al conté tan amar aa moler e partis de Másela e vasen star I. casiel riba ma» a* L^ jornada luy de Másela qui ha nom Ejres* £ la eontesa novela so es la muler del sabe ja parlar aquel leogualge e fo la pusavinent a cayalei« e a bur-- guesea he a richs e a pobrea que hattch pogiies esser^ nula dona. E axi tota la gent amavela mpltaxi con els metéys.per la gran humiiitat que avie. Sdevenehse qqe^ a breu de temps la dona hac del comte 1. bel fíl e ja lo conté *e tota la gent amavela mes. que res. E cant lin«- fint fo ja granet que pocb anar tot dia no faya sina«

(64) cavalcar sobre L* cana e corBí* per lo^ palau. El infiíot etñ ben nodrít é lareb e prous que tot so que lí dooa- Te sa mare per menjar tot ho ^onaye ais altres in- fans e les véstadiires atretal. E al conté playe molt ao qué veya íbr a! infant e amaval mes que res del mon e be faya apares que de bou loch venia. Lo conté adonchs nioltes vegades con era privat ab la dona K

avia demanat el que li dignes de qoi era

filia ne qtiines gens que ela no seria per el raenysprea- de si vol fos fila del pos sotil hom del mon. E hanc ella no liu volqh dir nule vegade^ Sdevencse I. día qtiel conté li veneh davant et pr^ala que an totes gises del mon que Un diges pus que infant na havia que be lin pedia dexelai* con no era hora buy mes de penedÍFwW- Senyor — ' áix ela — pus que 4ant ho volets saber mon senyor sóts e mon marit e sapiats de -oert que jo son filia del rey Dongria. — E contali con era son a&r e bon son pare la volie pendre per múler e con se fea talar les mans ella mateixa. Contali tota la istoria se- goffs que damunt es dit e con lo conté bao hoyt aso ach lo májor goig del mon e feu vanir los cavalers els burgueses contáis con sa muler era fila del rey Dene- gría e feu major festa e la major cort del mon» £ cant les gens ho agüeren hoyt si primerament maven moU ara lamaten molt mes. e per so con saberen con era de tan bon linatje mas lo <x)mte feu manament que tot hom qui vuolgues sa amor ne . sa gracia amas la contésa e honras et faes tot so que el manas. E canch vench a cap de gran temps lo comte sa pensa que sa- bes la veritat de (o que sa muler li avie dit que fos

(65) fiUa del rey Dungria e dix a sa muler — dona si a vos pbu Jo volría anar veare vostrom pare no pas que jo éapte que yos no aiats «a filia axi con mevets mas per «o con se que ell vos ama raolt e ell major goyg que el pegues aver seria que sabes que vosfosets viva. — Senyor — dk ela «-^ sapiats per cert que res que ros Yulats a mi. no sera gred jatsia a^o que la vostra par- tida sia a mi molt dura. ^— E cant lo comte hac oída la TolentalrlBua feu aparelar nauus e galeres e be C. cabales tota yeslits de tres perels de yestedures ab bels caváis e palafrens e ab armes totes noves ell sa apare- Da.. E cant se dech recolir el feu aplegar los burgueses de Másela e ab tot son consel el palau davant sa mu- ler edixlos axi— barons vosaltres sots los bomens que jo mes am e en qui mes me fiy e per lo sagrament que fet avetse per lomenagge que mavets fet vos dieh eus man- que vosaltres améis la mia dona contesa qui esaci e la honrets e la obeyscats dé tot so que ela vol- ra encalraus dich eus man que negun maoament altre de v^uer ne de baile, no sie hobeyt si no so que ela manera. -^ Adoncbs lo consd de Másela respes et di- leren — > nos . manarem fer tot so que éla dirá. — Ab tant lo comte pres comiat de sa mulw. e de ses gens e recolirense en les naus e feren vela 9 anarensen en Hongria be armats e áréats. E cant foren arribáis en Ungria demanaren en qual loch ere lo rey e tremes la IIL«* cavalers e dixlos que li diguesetí quel comte de Proensa era aribat el port qui era vengut parlar ab ék e siu volie quel aseguras de pendra térra el e tota sa compaya. Ais cavalers feren lo manament del <;omte

(66) 6 anaren devant lo rey Dungria e dixer^Dli se quel coaite loB avie dit. El rey respes qui moU ii pla^e^ preses teira e que vengues sau e sagun Lavors los <ca- valer» toraareD al oomte. e dixerenlin quel rey playo molt que preses e que anas a el sau e Mgui*» Adoochs lo'comte et tota sa gent axíi'on en térra e feu armar los cavalers e los caváis vesüir de les pus beles vestar dures ab trompes e ab iiafils e 9b molts altres estur^ mens e anáren deves lo rey el rey con sabe quel con - te venie axi honradament anlraren an la eiulat. E cant lo comte e totes ses gens foren aplegados an la ciutat •lo comte ana veer lo rey el rey feuli senbiant aculil be. — Senyor — dix lo conté — jo volrie parlar ab vos L poch per privat «— An bonaora — dix lo rsy *« e entrarensen en la cambra abdos ell comte dix al rey— Senyor jo son vengut de longues terres^per vos veure e' per parlar ab vos* E vul quem donets IIL donsio primer que nous irescat de 90 que jous demanare neus diré laltre quem digats veritat de 90 que jous demana- xe lo terce que sius desplaya so que jous diré que no fasats mal a mi ni a ma conpaya mas quens ans lexets tornar saos e sagurs an nostra térra. — Ell rey res- pos que li playe molt e aso li promes an sa fe. Dix lo conté — jo senyor vos deman si agües auc filL oe filia. . — Lo rey qui aso oy estecfa I.* pessa que no respes e venguerenli tots los uls an ayga. Laves dix lo rey au conté — promes vos he queus diré veritat e nom cuy^ 4ave que com demanarets. Sapiats que jo agui Lf fi- lia la pusbela dona del mon e per mals consola volia- la pendre per mular ella feusa talar les maus axi coa

(67) a ho/úoí chrísliana quef^era — e eantali tota la estMÍa dd fet aiá don desas avets boyt — perqne jo d^ttys 00 tay alegre no seré nal teaips con a tan gfati tort la fio ociure* — Dix lo cointe ai rey — Senyor aqüexa do- na que tos déyta que es vostra filia e tos la faes ociu'- re es ma muler. — > Axo ^- dix lo rey -^ nos pol fer an neguoa manera. -— Sapi ats senyor que veritat en — ^^ e contalreoa era aribade a Másela e tot lo iet axi con era stat — e asapiats senyor que jo ne* I. bel fil e ya fos 80 que jo laocr^aes que fós Tostra filia con ella me bao comtat ab sa volentat jo son yengnt aci. — Lo rey qui boy que sa filia era viva e que avia tan h<)nrat marit bac lo major goig del inon e ana bresar e a ba- sar lo eomte de gran goig que bac no podía perlar mas que plorave e besare lo eomte. Puys a cap de gran pe- sa isqueren de la cambra el rey tenie lo comte per la ma que nol se volie luyar de si e tántost feu cridar general cort e feu manament que tuyt lobeysen lo coac- te qui era son geure e ^on fiU perqué volia que él fos rey mentre que fos an sa térra» E cantla cort fo aple- gado lo rey los dix axi — Imrops veus aci lo cogite de Proensa. ^- £ oontals con avia presa sa fiUa per mo- ler e tot lo fet con fo. Adonch los comtes els barons Dongria foren molt alegres e faeren tota bonor que fer pogueren al conté el rey nol apellava sino fíll e ab ell onenjayeB an I.« talla e abdos jabieñ en I.^ cambra e nos partien. de nit ne die abdos. E cant Tencb quel eomte bac stat alsguns dies el dix al rey que san yol- ria tornar an sa twra al rey respes é dix — sapiats fill que nos pot fer que tantost vos pertiscast de mi. — E

. (68) con— 80 dix: lo eonte-K{tíe fare tant aci vostra fítla sen raeravela. — Dix lo rey — trametamhi L misatge a me filia vostra muler e a vostres gena e fellos asaber t(U6 yo8 aots «ci aa et alegre a la merce de Deu*. — Coa lo 0ODte vae la volentat del rey feu fer L» letra a aa mu^ 1er e ala burzeaes de ^Másela e feulos asabw que' aa muler era filia del rey Dengria e que lo rey lo avia rabut ab gran honor e que nol lexave partir aneara de^ aci mas an breu lo yonrien si a Den plau sa e ale- gre e qnels pregave els manava que amasen e honrad- sen sa muler e que manasen fer tot a^o que ella ma- nas nre volges. — E axi per L coreu el trames stes le- tres al consel de «Másela* ^ cant lo coreu aeh meses les letres an la bustia e venchsen a Másela per mar maa quant foren al port de Másela e agrai venl con<- trari e no pogueren antrar al port per forsa venchloB a pendre térra al castell on la mare del conté era ell coreu dixK con lo rey Dongria lo amave el onrayte e que la contesa muler de son fill era filia del rey Don- gria. B cant la yda cootesa hoy stes peraules fou fort hirade e despagade e pensas con pone anblar les le- tres al coreu e dixli axi ^ raon amich yos sota treba- lat de la mar posats yos yuy tot dia e dema entrar yos néts a Mácela* — Madona — respes lo coreu — jo he manameíit del comte que nom atur en negun loch tro cia a Másela. *. — Sapiats — dix ell— que pus tan bones noyes maportats yuy de mi nouls partiréis. -^ Axi feu- lo aturar e donali tant a boure en tal gisa que a la niC fó lanbriach tant fort que no sabie on sera e adormía- se e cant fo adormit feuli anblar la bustia en que eren

(69) les letres e tantost va cremar aqueles' qui anaven^ a la

DHiIer del comte e al consell de Másela e feu 1.» falsa letra qni dix axi — De nos an P* p^ la gracia de Deu comte de Proensa ais faels seus salut et gracia. Feítf- vos asdi^er que nos som fort despagats e hirats con 1.* fembra astraya ayem presa per muler. £ axins ha anganats quens dpnave- ha entendre que ela fiUa del rey Dongna he nos ayem sereada la térra e avero tro- bal oue es Till fembra e que per ladronici li foren ta- lades les mans e fo exelada de la «térra Dongria per- queus deyem eus manam en pena de eors he davér que vistes stes letres sens altre alongament preñéis dk e son fiU e fetlos tirasar per tota la villa de Mace- la e puis cremar per 90 con nos a axi anganats que no v<dem que de tan vill fembra romange bréu an Protn- sa« E fetsho an tal gisa que con nos deurem entrar a Másela que noy atrobem ella ne son fin mas que ájats complit lo nostro manament. E femvoa asaber que si con nos vendrem no avets fet f o queus manan» qm nos farem de vosaltres e de vostros filis senblant jus- ticia ci que laver no storcia lo cors.— E cantla vellá de eontesa ach fetes aqüestes falsos • letres -mésles an la hastia e tómala al cap del lit del coréu. E el coreu se desperta gran mati e amasen a Másela. E cant^ fou prop de Másela ae guarlahde de flos e entra cantant per Másela. E anasen primerament a la contesa e aá- lúdale de part del comte e contal! tot lo fet axi con , era stat e quel rey son pare no Uexave partir dell tan- tost mas que an breu vendrie ab gran honor. Puys lo coreu partís de la dona ab gran goyg e anasen al con-

(70) aell de Másela. E axi per la carrera les geos U deiiia- naven del cosite ell respouiels que be estave e waéli los saludave e que la ceotesa era filia dd rey Dongria. £ caat.yench que fo.al palau del o<msell de MabéHa ell atnoba aqui los consetes e saludáis- de part del camte e donáis les letres que cuydaré quell eomte treiueses e dixios de pataula la honor del rey Don- gria que faye al ccHSite per honor de sa filia la contesa e que nel lexave partir aneara mas «que tost sen ven- dría e quels..deye els manave que amasen e honrasen la oiNitesa axi con an les letres sa eontaña e que fiMsen tot so que ella manas. E cant los conseles age* ren rebnda la letra dell eomte faeren fer crida que tayt T.enguesen al palau dell consell hoir noveles et nMmameot áéUL E cant tots foren aplegats los.conselea ohriren les letras. edemanarenles a I. scrita que lea lfig¡4. Cant lescriya yolch legir les letres. e vee quel eomte faye aytal manament contra la contesa dupla e iM^ volch legir 4e3 Wtres davant tuyt mas apella les conselíes a L depart elegils les letres. E cant los con- sdes hoy4rien qad eomte manave axi destretament del eomte e son fill degeseu steresar e puys cnemar sino quel farie aytal deles e de lurs mulers.^s foren spor* dits e no saheren quin consol sapresesen. E apela- ren lo coreu e demanarenli a L^ part la veritat e di- xerenli — Xn dius de peraula Áe part del eomte qu^ amem e honrem la contesa e, vet les letres qui diea lo contrarL — r- Jq nom se — dix lo coreu — ques dien les letres mas jous dich veritat que ella es filia d^ rey-Dongria e ^ vosaltres no la amats e no la presáis

(71 ) sapiats quel comte ne sera fort despaguat. — ^ Ais con- seles ageren acort ab los bugeses de Másela que fa-* ríen de la conlesa ne de* son íHl e los uns els aitres deyen^ — mes val ' que muyre ella e son fiU pus lo eomte fao manáva que sí els ne lurs fils ne lurs mun lers neren desirets ne destrouits per tostemps. — Els altres deyeñ -** con auciurem nos ela ne son fiU per letres que lo< eoreu digua la centran* — E ai^i staven anbargatá¿ que nos sabien ques fesen. «£t achhí L savi que dir -^ Senyor le fet aquest es molt perilos es feCs so que les letres -dieo per aventura lo ponte nou aura manat e senblle^ que les letres sien stades fakades per ancana manera sogons lo contrsfri que din lo coren e si aso es ver erariem fortment si far* yem so que la le e si no ho fets e el ho a manat tota ne son en gran peril. Hon jo conselaríe barons laeon^ tesa es bona dona e con que vage deH fet saben be quel comte amave molt ella e son fill e que nos -los hoeiam a tan male^ mort no senUe qnes dege fer mas prenets la dona e linfiant e metetslos an L* barque axi con fo atrobada en la mar e nostaro Senyor fas^i 80 que li placie car per aventure lo comte- es axi irat contra ella e aeríali pasada la felonía con sene aci pus que no .la atrobas e vosaltres trobariets ab di merce. -~ Aquest consell playe atuyt E añoren a la contesa e aportarenli les letres quel comte Jos avie trameseis e dixerenli — madona' ab gran dolor e ab gran despagament que avem nos tots quans- som an la térra som venguts aci a vos per dirvos e a nos ve- nus quines lelres nos trameses lo comte. — E feeren*-

(72) li legir les letres devant eUa qui les hoii caeeh espor- didtf an térra. E a cap de gran pessa con fo tornada an sa color dfx — Senyor con porien esser veres síes letres qué al castel de sa mare la hon ariba lo coreú les li anblaren e les It f ausaren exi ^recbvos que no anantets contra mí ' antro quel comte^ aie ^ vengut ho que jo li age tremeseí letres ho. alcun misatje. — Sa* piats madona ^- dixeren ells — que nos ho fariem volentes mas lo manament es axi perilo^ que no ho gosaríem alongar más fervos em tanta de gracia que nous auciurem exi con el ho mana mas metremvos a l.« barqu'e an mar ab Tostron fill axi con vos troba hom é anats a vostra ventura. — Cant la dona ach oi- des stes noves si fo.dolente e despegade no fo marave- la e fieu lo major dol del mon. E els apelaren 1/ barque e meserenhi la dona e son fill e puys meserenlos an mar. E la dona axi del port de Másela e ana rodant per la mar axi alcnns dies axi con a Deu plague. E anant axi per la mar amunt e aval vench aribar a L monestir de donéi qui era riba la mar. E pescados qui axien de pencar per ops del monestir e veren la barqua venir sens nul govem e anarénla pendre e vaeren dina la dona e linfant e veeren que no havie mans edemanaranli quina fembra era ñe con era aqui venguda. E ella dix que fembra peccadora era. E atnanar^nla a labadesa del monestir e cant la abadesa la vae tan beile e sol fill tan bell infant maravelaren- sen molt e demanaren de ses condecions. E ela i*espo8 que. fembra era peccadora era e nó volch dir ais e la abadesa achne pietat déla e de son fill e dixli si volia

( 73 ) romuir lÉi eles que sinris Deu aa aquel moñéstiT é ela respos que hoc rolentera. E véfitireiihi'dé drap» religiofioa « fo pus hümil e pus 'avineM'de^so qué p^ día que* lotes les amavaii eht servida áli ^a eAes* matexes. Can haie «staiL pocfa de temps les^ inóífigei** eoBselaraa a la ¿adesa que la fes p(n<terá eleubO'i^ fo aid i(vÍBeat« 'deboHá ré^ptí^Vá a totes personeij )q¡(t& tota sen tenieid per pagats. E' son íHt a'odtíeá átf td*' monestí^ áu la^ dones mondes e la doaá'erá iiii'de gran abstíoeopia státá' aá wacio* cascuti día ab Ib ^^' gleya dawiit.ialtap de aoatra dona Sancta María antro que totes les mÍM0 eren dité» per ^o con no sabia legte ne oantar ab lés alM» mongas. E cant aéh * 4tal 'sfoi- be y. anys sdevencse I. fiiú que ala va a ta (n^Badaí^ Tant-fadtai^ anoracio al prévehs toIcIi afaiinitsk^^eaie- ire del viede la aygtaa an lo cáteer e n«y acli écfA» ni negir qui U-dona? lea^eanadelee ^ ella 'con kqo ¥06 ach gran volentat q|8ie li donas les oauüK^etes itias nb podía. £ mantíaent ela^ Tee-davMt laltar peája» düPaii mans les pus beles^tiue hanch fosM vistes' b pettsaa que Dens e nostrá donof Saneta Haria M voltenn Ifev ^¿ cia e be ab^gralt devocio e revehelvefei' acosias^ti" alíii^ stes los moyoDs^es i^ueies msios 6 ^etapté lÁi éíÁM se preaereo ais se^s moyéns * aylant fee^o^nyrli^ :qtté hanc noi.ks'^e audes levati. JUet fon 'liufptlll qúúf parie la -on les. savia fetes talar. É pros lesioanadeléá e servi devblainent al preveo ell pi^evere qul la cóúJé e lavia vista moltes vegades sens mans viu que ella avia cobrades les mans no sabie con ne con no ne el

nou avia vist meravelasen molt E con ach dita la mis- TOMO xiii. 6

mi «pellB la abadesa e díxU que aqueb dona ayie co- bmde3 les mans. E la abadaaa apelUia doaa e CeuU mostrar 1m man» e dixlí con leí ayie cobradea» £ ella contali teL E con af o acb boyt la badesa tenia antrar an la misan e cantaren lotea lea moqgea te Denm Inudamna per lo gran míracle .<{ui en. acde- vencbafi (i) a quela dona. E la abadesa, e lea mongas Cornil fort alegres de la gran gracia que Deua ba^ia fíela agereola en giran revereQoia* e feyenli tota bonor <{iie jodien ela laws fo púa nmill e pna avinent e aeryía n totes axi eon.padie e la abadesa per la gran gfaeli^.qtie avie deles láxala esser portera e stech un Iwdf f Ara l^xem star la dona qni es an lorde « anem al eomt0 qui. es ab Ip rey Dongrhi. . jCantikUfiemte aeh atat ab lo rey el rey lac menat per lot: son regne partís del rey a el rey donali grana dona axi con anda dor e pedrés precioaes e perles e drapa,daiir e moltea daltres joyea que aportas a sa mvh lar a a ^ dpna e palafrens estos e ¿aleona he or et arw» giot^e; altrea riq«ises e doos e Mgilo.ab contes e ab ^barpML e ab gran cavaleria tro sus a la riba de la mar. EU comte pres comiat del rey e de la ana gent e re-* culis ab tota aa eompaya an les ñaue e ab gran goig ▼engueren a Maaela e caotibirenal port de líasela lo . i eomte feu tocar trompes e tabals e nafils e altres stur*

mens e ab gran goig. eneren al port. E ana que el ayalasde les naiis los burgueses de Másela con

fl] (ftdevengut)

( 7S ) podien axienli a carera e pugarea m la ñau hon era lo cooHe. E oant los aeh saludat tantoát los demana con estsve lá sua dona la cdntesa éls calareú tots que noy aohr n^gii qui resposes. Dix lo comte -^ con no reaponets es morta ho viya. — Senyor — dixeren los coDseles — e no sdoets vos quines leires nos treme- 8es« — ' E quines — sa dix lo comte. — Ades les vou- rets — dixeren els etmostrarenlesli. El conté con ach Tistes et legides les letres fo lo pus irat Imsi del mon e dixios — avets Tosaltres' fet so qué les letres dien.

— E ek dixeren — Senyor no que ans noé som aven-* turáis destar a vostra merce que no la Tolgenf ociure ella ne son fil mas mesemlos ^a I.^ barque axi con la dona fo atrobada dins an la mar a la ventura de Deu.

— Lo cmnte adonchs feu apelar lo coreu e dixli *-- aportest tu aqüestes letres. — Hoc senyor — dix ell.

— E girestte an negun locb. — Hoc senyor -^ dix lo coreu — al castell de madona la con tesa mare vostra que mal temps nos hi gita. — Aylas — dii lo conté — la desleyall ma mare a feto aquesta fálcia e ma td-* ta la res que jo mes amave al mon mas jo'fáre della 9o qpie ella avia ordonat d^ ma mular. ~- Ell eooite voleh anar la boa era sa mare e que la fes t^'asaj're crenrmr e sos eavalers e ses gens preguarenlo que nou hes que gran peccat seria que fiU ocies mare e mále lama quil ne ens^iria e per a^o non trobarie abans sa moler ne son filL E axi stécbsen e feu devalar tota la gem an terra e dix que el ja may noy devalarla tro que sabes noveles de sa muler si era morta ho viva. E apres ab I.* ñau armada et ab dues galeres partis de

(76) Másela sercaat tóts los ports e les cintal» *c les viles e BD cascun loch faye devalar cavalers e demanar e sercar si avian vista L» fembra «smoyonada ab 1. in- fant petiu E axi podejant ^e sereant la mar VlKaoys que u on ati'oba negunes noveles» E con venoh a cap de YU anys sdeven^h endret lo> monestir hon era sa muleñ E aqui la ñau stecb an albaina que no avia vent nes podie* moure. Lavos ^ix lo «omte — pus que do avem ventansits aquell monestir e pregatslos queus donen pa he vi e fruyta.*^— rE devalaren dos cavalers de la ñau e anarensen al monestir. E cant foren a la por- ta de la clausta trobaren la dona qai era portera e cant lageren saludado dixerenli-^madona L* ñau a en mar hon-^ba I: comte quins ha tremeses aci et pre~ gueus que li veiiats jla et vi e fruyta per refrescament. — E don es aquex cúOíie — dix la portera. Dixeren els -^ de Proensa era conté. — Con la dona hoy afo tot lo cort li cOmeosa a saltar e dix al cávales — * ara sius piau VOS speilsits I. poch e jo autrare a madona la badesa e ferlaus he venir a la porta. — E la feo va- nir áls dits cavalers la abadesa. E els dixerenlí quel oomte de Proensa la pregava que li venes refresca- ment C la abades respos que no len vendría mas que lin daría volentes de so que agesen e donáis pa he vi e fruyta els* cávales preseren comiat de la aba- desa e de la portera e tornarensen an la ñau. E men- tre que sen anaven dix la 1. al altre — sancta María beneyta e que senbla aquela portera madona la contesa sertes cuytme.que ella sia. — Dix laltre — con ho po- dets vos dir que la contesa no havia mans e aquesta

(77) ha les ptts beles^mans que hanc vees a^' neguna dona ód inoo* Serles si les raaos no fosen jom cuidare que ella fos» «^E con foren a la ñau digeren al comt^ en esta manera -^ Seiiyor la badesa^ vos saluda molt ^e trámeteos aqüestes coses e no ma volgut pendre di^ ners. E sapiats qoey ha^ L^ portwa la pa& b^a dena del mon e senttla mad^na la contesa asi fórt que no direts sino que ella es isi no fosen les mans que aques- ta ha fort beles. — Lavos dix lo ceiDte — ^ seiúblela xí forL — Sapiats senyor qne si noli Teyets les ikians tos deriets de tot an« tot que ella es. — Adoacfas dix lo cMite-^hiréla vaer per amor de la contesa. — E de- Tela de la*nan e ansen di mmiestir. E la abadesa- cob hoy dir q«el cointe venie hisqueli ab gran compaye de donosa carrera al comte. E cant el Teja la dona port«N*a el cor lí deya que era sa muler h cant v«ya les mans descreyen. E menira quell comte la guardaye que non podie partir luí lo fíU de la portera vench e sol no ach^Aira de la portera ne*de les autres mooges axi con solia ans abrasa lo comte el streye e saeosta a eUaxi que les dones sen meravelaren e oridarenlo e nos Yolia partir del comte. Lo^ comte adónchs sa aci- ge antre labadesa e la portera mas avie cura sino de guardar la portera.. E cant la ach mok guardado dixli la portera — Senyor con me guardáis axi e ne .parlats ab madontf' la badesa e'ab aqueles altñes dones.-*Ma- dona — dix lo comte — no mo tingats an mal que per sons guart coi^ vos me senblats 1.» dona que jo ha- ▼ie per muler per la qual jo vaig axi axerat e amave- la mes que res que fos al mon sino que no avie mans^.

( 78 ) E sapiats que de tot an tot me dcHia vígarw que vos siate. — E esvosho vigares que le senble jo axÍ4Mn tos deyts: — Hoc *-^ dix eli — oíadona. — Sapiats doDchs senyor que ao res noy arats iiey aoats eagaaat que aon aquella« -^ Cant lo comte hoy dir que aquella era la contesa anala abrasar an les mans be en la cara e ela atrestal al comte. E la abadesa qui afo Yee esquivas fort e senblantaient les altrea dones e dix la abadesa al comte ^ue gran mal ansi^yament faye et Ttiaúia que ^faya aytah vilanies et aytals coses. — EU comte no fien lexavo per tot a^o que ell no la tenguea abrasado e be streta e la besave e la dona trestal. E la:vos dix a la badesa — ay dona e nos per tal doiia vos teniOQi. Con podets soferir madona. Noiis maravelets que ans fo mia que vostra. Sapiats madona que ella es ma mu- 1er e son anat .per la mar Vil anys que no devale an térra tro ara. — Lavos dix lo comte a la badesa e al convent con la avia presa per muler e puya con la avie perdude e con la avia sercade e tota la istoria del fet segons que damunt avets hoy t An apres^ prega a la abadesa e a les mongos que ñola fos greu que pus que tant na avie trebalat e Ja avie atrobade volialaaen ma- nar én Proensa e la abadesa respes que pus que sa mu- ler era Jatsia a^ quels fos molt greu que si la dona ho volia que la sen menas. Lavos la dona respes que ver era que el era son marit e son senyor e ab ell sen volia anar. Lavos lo comte dona al monestir tot cant aver portave que no sen porta sino solament so que avie mester per viande tro a Másela e pres sa muler e Sipn fill et prengueren comiat de la abadesa e del

(79) oonyent e vengerensen ab* gran goig e nareiisen a Má- sela. E Cant les cávales e los burgeses hoiren quel comte e la dona he son fiU venien et que ella arie có* brades les mans ab gran goig e ab gran festa exirenli a carrera e reberento molt alegrament Et axí lo com- te ab gran trebal cobra sa muler e son flU e la dona ab graos tribulacions a Bon marít. E visqueren puys ansema ab gran benenansa aytant con a Oeu plage e ageren filia he files maridades de le quals files fo I.« muler del rey Darago e lakre del rey de France e lal- tre de rey de Gastella et laltre del rey Danglaterra e daqueies isque lo linatge Darago els altres. E puis sq)res daquesta yida anarenseii an la gloria celestial a la qval nos áport nostro Senyor per la sua nierce Amen.

Finito libro sit lauá gloria €hristo

Qui scripsit scribat semper cma Domino vivat.

I i

i •

. < ■

t •

f '

1 »^

• I

. t

HISTORÍA DEL CABALLERO TUGLAT {i%

En La provincia qui es apélade Irbenia era L caya^ 1er qui avia nom Tuglat lo qual ersf jove e iñasip de bon tal e gabrt de persona e de gran linatje e ab ri- qnesa lo qual arta podha cura de res qui fes be ne profit de la sua anima car la sua joventut e la síia ba- lesa e el seu linaje lo faya axorar axi que per sa fo- lia tot son temps despenia en yanitats e en folias da- qaest mon e largriaye e despenia son temps malar ment e no avia cura ne ancia ne pler de Deu ne de tet ne de dir nagunes coses qui a Deu tornasen a pler ne a profit de la sua anima. Molt greu coÍ3á li era hoyr mises ne sermons ne la páranle de Deu né a pater nostres ne altres hobres d dir no podia e donave pe- ques almoynes 'per amar de Deu* Aquest cayaler ten peccador Tolch Deus qué per se pietat que per dar

aximpli a • . /. yaes e hoys moltas cosas que

recentas a nos p^ lea qualstots prenguesen avinen^ tesa de fer be. Sapiats que- aquest caValer jac mort per m dres eátre^ aquels III dies la sua anima fo portado perJo Sant- Ángel de Deu per molts logas bon Tin e soferi moltes meues les quals p^ borda boy- rete. Sapiats que aquesta anima yiu les penes soferen

(f) Códice del moDasterio de san Cucufate del Valles titulado Miscellor^ mea OKetica^ fól. 102.

(8Í) los mals e los bons. Aquesta cosa diH*a del dímeeres a ora X^ tro al disápte a^iexa mirtexa era el dos (1) del eayaler toDÍen per mdit e ageren sbterat nyio. fcts pon- cha de calentura que li trotaren al cosiat sinestre. E esdeyenchsé que con ven lo disapte deibunt dit a ora nona per volentat de nostroi Senyor lo eos comen^ a suspirar molt agrément ea presencia de moltes gents qui lo eos act)n)paniaYen clergnes e leehs els qui sop*- tosament veren lo eos moure foren ferts mtratelats e eqpordits e soptosament el obri los uls e feuU» senyal que li apartasen lo oorpus Chrísti que confesas e eom- bregas volia e els ho feren demantinent e cant lo cor*- poa Christi ac rebut el se leva en peu* e^ lava los uls e les mans al cel e alta veu en presencia de tota el comenta a fer moltes grades e loas a nostro Senyor e dix axi — ho poderos misericordios Sényor Deus raa- jor es la tua pietat bwigna que no es la mia malvea- tat jateia a^o sia grans seos comperacio. Bb Senyor quantes males tribulacions e angoxes nom mosMts eibpero per la tua pietat de tots mals mas deliurat e maflk gitat del abis dq la térra qo es de les angolés din- fem* — Apres da$o con lo cavaler fo twnat en mm seyn e en sa memoria el ae fea vanir ttfts quans po- bres poch atrobar w la terra e tot son wet e tota aa riquesa ^1 doqa per honor de Dqu « les perti de tot se despupola e voloh yiure puys pobre per Deu e de»* puys muda la sua vida el seu estameat que belí mea-

(1) (eos)

(85) tar e dooa a conteer en ses h(rf>res que moH espayen- tat e castígat yench del altre segle de les penes que soferets e yistes avia e era fort yolenteroa e oobe|M de gaoyar le benananses que yistes ayia.

Afi emaeMenk tot^ les forts aveníures que lu mesqumes

de animes sofereH.

Senyors hoyats. totea les forts ayentbres que aquda mosquina de anima esderengueren entre aquels III dies que estech fora del eos. Sapiuts que aqnela ani*- ma daquel cayaler con fo axida del eos ayie tnoli fntfi pabor oom se sentía molt erado o colpable « nos sa- bia quos fes no bou sen anas o tomaresen yolentera al eos qni la er lin donas e no sabia nula yia ne nu- la carrera que tanges cor soja e desemperade se tro- baye sino ten solament de la misericordia de Den que altres obres en eUa no ayia e demontre que ella axi estaye esmarida e ploran e jamegan e tremolant e gar^ dant los mals que fets ayia yin yánir tan gran coiki^ paye de diablea no tm solamoit la casa hon lo mort jaya mas tots los corráis e les places e les taulades eren plenos deis e tenten larme tot eniom enyiron»- de e encerclade e molt orribleroent els h estridayea e la manasayen e deyan axi — turmentem aquela ani- ma e canten daquest nostro seryent cantar de mort 6 tro e menjar de foc amiga es descuredat e de teñe- bres o anamiga de claredat e de lugor. — E a^o dieü

(84) tiraase vas eh e cuydayenla sorbir. E la mesquína de anima qai a^ veja molt angoxosament eomen^ aquest plant dient — ay caytíva quem fare aquesta es la compaya que en ton ostal acuites e que tant ao* pavés e servies ara veyg que per tostemps^ estaras ab els al foch dinfern ne tes noves ne tes delits que so- himent osaTes íie Iwgul que arer solías fort es decaot e umiliat com no fas adulteri que leys ta bona muler per tolra la sna a ton conparQ c a^o veyen perqué fas fomicaeie que yages duna fembra en altre con no vas ara en orat ab komeos fols mésela barales e discordia entre amichs<e*vays bon son les tuas vanitats hon^son^ los estinrmens e les ríales fades e la tua vana gloria boa es h) teu sobremenjar e boura ab gran gloto- nía bon es lo teu jugar e taflerar bon son los teus ba- bayos .que tu menaves desmesuradamenL Tot es ara pasat en. catín tu penaras per tostemps en les penes dinfern* — E per aqüestes coses la mosquina de ani- ma en tots aquests retreta, e daltres viu tots sos ana- michs ajustas jper ella aturmeotar estave moh espa- ventade e no sabia ques fes. f! dementre estave axi en aquesta pabor viu vanir I. ángel bel e ciar e res- plandent lo qual alegrement e ab bdé cara la salude e la consela e ella confoi^a a gran meravela e la anima eomen^a a plorar de gran alegrila que bao del e dix— bc^ senyor gov^mador meu bon as tant stat dolos din^ fem me tenien presa tot entorn ajudem e aeompayem sit ve de placer. — El donchs 'li respon en axi — ara mapeles tu senyor e governador com te veus en cuyta e en trebals 90 que hanc nul temps mentre al eos sta^

(88) Tes no fayst e nit e jorn te aministrave et servia iianc nnl temps noa agist en « memoria mentre al eos esta- yes.— Rapos la anima e dixli — Senyor mentre el eos fuy nul temps not tíu net conegui mas tan solament ara que hoyda la tua yeu tan dol^ e tan graciosa e tíu la tua fas e la tua persona plasent deibantinrat conegui que eras ángel de Deu benigno. — ^Respos lan- gel e dixli — ^per 90 es male cosa desconexenga e ser- yeiy perdut axi com lo mea es estat en tu que tos- temps puys tu fust engenrade encreade al ventre de ta naare te tengude en la mia ¿ustodia hon que tu asases jo anave ab tu que hanc de tu I. pas nom par- tí mas davesme pocha reverencia e honor que mon consol hanc na volgist creure ne hobeyr ans tota via mas menyspreat — E larigel quant ac ago dit pres L diablo per la ma daquels qui mes escam se trayen dé- la eant era al eos e dix — veus aquest ta mal afigu- gurat aquest es aquel que tu aseyaladan^nt que tu mes creyes e la volentat del qual tu^fayas e menys- preaves mi e fayes fort mals canbis enpero sies sa* gura e no ages paor que Deus per sa bontat a pie- tat de tu e non soferas tana males ne tantos penes com tu merexiríes. jatsia a^o que soferiras moltes penes e molts turmeas 6 puys tomaras al oos per tal que tu remes e esmenes ta vida e quet. guarts de tot mal e que fa^es be e per amor de^o posa be ton cor e ta pensa en totes coses que vouras e oyras e. retinles be que les pusques comtar per orda con sies toma* de al eos. — Los diables eon veren e hoiren aqueles coses que lengel li contave que encare tomaría al

(86) CM e faria peoitencia e que lavien perduda la ale- gría qui era entre trístor e cridaTen altament ab gran conAiaio e maleyen nostro Senyor cara els avien fe e eaperanae que aquela anima foa lur e veyan que pus al 00* tomaye que perduda la avien per toatempa e ni daoMvenae de Deu quela faya aobrea e tort.e re- treienli que el no era detrurér e a^o deyen ela per 90 com el alongave tempe e vida e eapay de fer peni- tencia a la anima pus que en cam avia.a tomar al coa ea que ai Deqa no aguea mudado la aentencia que la anima al «oa lorpaa que peragera que tort lo faeá cor ela avien poaeaio e preacripcio ma$ ho aabe en ma- nera de lea paírta. Aprea aqueatea coaea dix langel a la anima — penaem de ae^uir. — Aprea la anima rea* poa — Senyor ai aqueata diablea me van derrera pen-» dreme e portarmm an en infern. — E reapoali langel e dixli — no agea por que púa forta aom e mea que ela car Deua ea ab noa. -^ Aquela hora la anima ana- aen darera langel com púa prop podia del car noa aen» tia be aaegnrade. Axi com anaven per lur cami la aní* ma no avia altre Ingor ne claredat aino de la reaplan- dor def angól e axi vengiiM^n aoptoaament en L« val eaoura e tenebroaa e eapaventable la <pial era melt pregón e plena de carbona molt ardenta. E aqui so- bre aquela val eatabe L* cobertera de &re la qual avia VI col^a de groa e damplea mea de I. miler e a totea parta era púa cremant e púa ardent que la aua calor aobrave k calor déla caiimna e pudia molt malvado- menL E aqui aobre aquela cobertora quéyen mol tea de animea mesquinea de quia fregien totes en sofra ea

(87) cremayen axi com fa lo pex en la paela e apres que enm fr^idea totes ae fonien en regalament et axi ae esloDgaYen de . la cobertera e queian ab gran crebant jua pregón sóbrela carbona flamejans. £ cant la anima tíu aqpieates penes e dolos hac molt gran por e dolor 6 trachae L pocb arera e dix al ángel — preete aen^ yor quem dignes que avien fet aqüestes animes mes^ quines aqüestes penes soferen. — Respo^ langel -^ tal merexen los hoiiiiside9 que aucien e traexen lus pa- res creatíans e encara tota canta los bo consenten ne los ajuden e tu matex en aytal matexa penn est (O sabs tu be cor daytal obre as tisat mas fe tu gracias a Den qui per sa gran pi<;tat ten vol- ra deliurar e gardaten be con seras tornade al eos qiie no fa^ es ne dignes per aqüestes penes soflresne majos. — Despuys dix langel a la anima --— tinem mes ayant que longe carrera avem a seguir. — E axi com els anaven atrobaren Ij> muntaya molt alte e gran > e de gran paor cm* aqui avia molt estraya carrera e ma« le de ].* part e de la altra part avia I.* yal pregón don axia molt salvatje pudor e de la akra part ayia molt gran multitut .de neu e gran gelade ab gran yent playg qui s^aye com areor. E tota la muntaye era aytal de la I.* part com de laltra. La carrera era plena de diablea qui estaven aperalats de animes atnrmentar los quala tenien forques e ganxos de fere molt aguts e altres aperelamens ab que los enpeyien al focb apres gitavenles del focb e gitayenlos en la neu glasade e axi les noesquines de animes yan de mal en piyor e de pena en pena e de turment en tur^

(88) ment E aquela hora matexa dix la anima al ángel — ay senyor e que sera de mi com pore estorcre da^ quest peril que si ma\ ha L^ part piyor dei altre. — Resposli langel — not ternas pensem de seguir. — Exiren L poch bavant e comensareii avalar I«* val mdt pregón e tenebrosa mas fos hom voure ne pedia tant avia desmesuráis fos e avia gran brogit dios e de- sús aquela v^l la térra tremolave per rao de L gran foch qüi aqui curia del qual axi gran fum e gran pu- dor e aqui avia molt grans veus e grans tidalamens e grans crits quey menaven grans dolos e a^ eren ani- mes qui dins staven enpresonades e soferieo moltes

cruels e aspres penes e L^ taula estave posade en loch de popt de4á L« riba de la val entro en laltre la qual avia de loch M.> pases e I. palm danple per la qual taula nagu pasar no podia que en la val no caygues si doncfas no era stat de fort pura e neta vida. E la aqima esguardant e meravelant daquela cosa vae aqui pasat de animes mes que no a al cami de sept Jacme romeus ho en L" gran formiguer formigues e totes quantes hi vanien queien dayal soptosament si que en menys de I.^ ave Maria a dir be M. miles de aniínes foren caygudes dintre sens nul retiniment. E ^pres vas vanir I.'^ palagri vel e feble e molt mal enescat ab los peus tots crivalats ab sola L> esclavina vela pelosa ab L ram de palma en la ma en que» scrateuie a gran de^ lor renquejant e molt ardidament e aleara el comen- sa a muntar sobre la dita val en poca dora el fo pasat molt seguramenL E cant la anima vae aquel po'nt ten forts e ten perilos dix al ángel — ay mesqui jo pecca-

(89) dor com estorcre daquest pont tan estran e ten flach que no caie lajus ab los altres. — Respos langel — no ages por «fue daquesta pena deliurat seras que non auras mal. -^E tentost presla per la ma e pásala molt segurament. E con la anima fo estortra del peril dix al ángel — préchte senyor quem dignes daquestes animes iqui han ten dura pena. — ^ Rjespos langel — aquest loch ten pregón e ten escur es donat ais er^ gulosos qui viuen desordonadament e supertiosa axi com los diables comensaven en Peradis perqué cay- geren per aytal pregón en abis com tu veus e quantes lur vía teñen ne tarden irán ab els ensemps e encara tots los jugadors e los ladres e los robados qui en- gañen e roben e fan perdent 90 de lus pares cristians. — Apres dix langel — e segexme que encare no as res vist que majos coses que aqüestes as encare a youre. — E aquela ora anaren I. poch mes avant per La car- rera al e negrosa ab gran fangar molt negre e vér- menos tot píen de serpens e de calapets e podia molt astrayament e aquí no ayia sino escuredat perquen camioaTe hom a gran dolor e aviay hom anat de¿a^ tons de trebal en trebal. E axi com anaven per aque- la carrera la anima no vaya hon anave ne hon sos peüs posave sino aytant con avia resplandor e clare- dat del ángel. E con daquest mal se foren axits la ani- ma romas anima trempade e aviade del trebal que pa- sat avia e están axi reguardant enant viu vanir udo- lant e cisclant e batent e balant I.» bestia molt hori- ble e desGgurade sens nula comperacio que no es nul hom quin pegues escriure |he recontar de bocha* sa

TOMO XIII. 7

(90) fayso mas al mñs que mon seny abastara leus a fay- 80 fere cor ela faya . major comu que la major mun- taye que hauc hom ves e era tota picadt e royosa e claposa e velosa e corienli les plages totes saneh e pudrit ^ venia tocant e gayolant com fa traga ab sos porcels molt sutza cosa ab sa bocha uberta ten gran que M« cávales tots ensemps aperelats nentraren en L colp e avia les IIII dens primeres pus agudes que na- guna agola e pus largos que L« lance dun cavaler e en cade dent tenia L* anima enastade los uls avia mohs grosos e desmesurats vermels e terbols e axer pelats tots coréns de lagaya e la sua esgardadura tan fera e espaventable que glay metia a hom al ven- tre e flanuí de foch haxia per la bocha quis depertia en lil.^ parts covenia entrar les mesquines danimes qui aqui entraven reculantles en son ventre. La lana daquela bestia era molt pudent e corumpable e gla- tiali lo ventre a totes parts e de les dolos e engoxes que les carnes suas pasaven. E com la anima vae aquesta bestia ten sutza quis acostave a ela-fo for es- máride e plorant feuse envés langel e dixli ^«— ay sen- yor per amor de Deu aqueste encombre. — Bespos langel — nol podem fugir ne esquivar que per ela avem a pasar. — E axi langel pres lanima per la ma e me- nala denant la bocha de la bestia e aqui langel desen- perale e leíala sola e encontinent tots los diablea dinfern qui aqui eran environarenla e la eocloyeren tot entorn golosament sorbirenla axi com a cans ra- biosos tenpestavenla en jugaveti a la pilota. Com sen foren be sadolats e batalats molt vilment rosegant ab

(91 ) ganxos gitarenla al ventre de la malvade beatía. Les penes que aquí soferi no les perla hom comptar ne «sumar empero en la yida que apres feu con fo tor- uade al eos pogeren conexer aquels que vist lavien ne conteogut que moltes penes e turmens soferets avia despuys que del eos axie que sesmane e coregi sa vi- da e son estament especialment en lo ventre de la mal- vade bestia soferi molta pudor e molta calentura e al- tres turmens di verses mes que,bocba dom no poria comptar ne pesar. E axi com ela jeya al ventre de la bestia plorant sos mas e recomptant e jamegant ses colpes a cap de L temps que a^o ach durat elas tro- ba per la misericordia de Deu fore del ventre de la bestia ab gran alegría mas hanc saber ne conexer no poch en qual manera ne axi com ela lase se jaya a I. depart tota trencade e quascade ela obri sos uls e de- nant si I. poch ela vae langel qui la solia guiar e la anima desenperade alta veu cridant dix — ayme es- peranse e ma vida e ma claredat con mas desempera- de hon as tant estat Grans gracies ret a nostro Sen- yor Deas de tant de be que ma fet §k de tanta de gmr da com tu mas toraat dant per guiador goyemador e defenedor que ten desconselade me avies lexade. — E langel resposli cortesament e dixli — fila e amiga axo jo to avia ja dit que major es la misericordia de Deu que les tues malvestats mas tu ne nagu nos fiy en aso car molts e moltes sen troben enganats car jatsia a^o quel sia misericordios axi matex es dreturer no pot mantir perqué en la fí del jutjament dará a cascu se- gons que aura mcrit ne servi^ e per amor dago con-

(•92) «elte e-^moaeste que quant sera tolentat de Deu que tu seras tornade al eos no faces obres rilanes ne des* conexens per que perdes la gran goya de Peradis ne ages a tornar en aqüestes >ne en altres pus cruels pe- nes. Leva daqui e anem avant que altres turmeos tro- barem ades davant nos^ — ^ E ladpnchs la anima voleh avant ^nare no poch seguir langel tant -era cansade e trebalade e dix al ángel — ha senyor no pusch mes avant anar. — E ladoncbs langel tócale e donali fer- 9a e poder que pogues anar e cant agüeren molt anat vaeren I. estany gran daygua podrida e sutza pudent la qual se trebalave molt regament e faya tais hondes e tais tempestáis que senblave quel cel sen deguesen tnuntar e aquel mal estany en locfa de pex era pie de males besties qui cridaven gola badade qui esperayea les mesquines da)iimes que les tengesen e les ma- nasen-e les devorasen e de gran malesa e iniquitat gi- taven foch ten legament per la bocha que laygue dei astany feyen bolir pus que altre foch noy pogeren fer. E sobre aquel estsmy avia I. pont qui tenia be de lonch de C(X. M •• pasea e mes e no era pus ampie que la pal- ma de la ma. Aquesta era la pus greu e mesquina pe- na que les altres que lexades avien aquest clau (1) era tot menut clavat de claus molt aguts les puntes amunt longues e axi era de gran peril de pasar per rao de la estretura e -deis claus e encara per rao de les besties ^ui lajus estaven. E sobre aquel poñt lanima vae pa-

Cl) (P«nt)

( 93 ) sarLbom plorant e descalt regen caregat e jatsia 390 que les soles del peus fosen foradades e menjades deis elaos mes amave teñir aquel cami que no caure en la bodia de les besties. E con la anima vae que per la pont aria a pasar ab gran paor tremolant dix al án- gel— ^ay lo meu senyor saber yolriaper quals animes aqüestes penes son aperelades. — Respes langel edix- lí — aqüestes penes son aperelades asaquéis qui fan for^a ne engan ne tort en negqna. manera a lus^ pares erestíans ne a altres gens e tu be saps que aqüestes penes mereys com volentes abrasaves. avaricia e no guarda ves en qual manera per tal que la ufana da- quest segle que comensade avies pogueses mantinir mas per la pietat de-Deus ara seras deliurade daques- ta pena enpero covente a^ pasa . per lo. pont tota so* la sens mi e que pas ab tu I. bou mal ebrauque tu saps que enblest a L.teu conpare. — Respes lanima — ver es mas sil li anbli puys la li reti. — Dix lan- gel— ne grat ne grasias per 90 lo li retist com amagar Bol pogist ne tolre mas mdt te pesa e axi Deus gar- da la volentat enpero non soferas tante. de pena coa feres si ab tu fos romas.. — E lavos> apereebli lo bou mal e bran elangel aderga la. anima ab lo bou en«- semps meslos en lo pont e ades baléncejave la I. de (a lalbre de la per caure per la malea del pont e del cor e mal son grat anaut vengeren al mig loch del pont e aquí encontrarense ab lo ranqualos qqi portave le fex del forment e acostas a la anima dixli pregant que la lexas pasar e laltra respos — lexa tu mi pasar quí son primera e aqui ab gran engoxa son tro aci veur-

(94> gut. — Dementre que axi estaven ab gran paor de caer lajus els escusaven espenedien deis mals quefets ayieo per les quals eran dignes daqueles penes e de majos gran pietat era quils veia neis hoya tais gemegamens que paria quel cor los degues trencar e sanch viva quils axia deis peus e no podien avant anar ne enrera tomare* E ladonchs aprech langel a la anima — ben sies yenguda* fila. Daqui avant no ages cura del bou car deliurada est e la colpa es asmanade. — £ lavos la anima mostra los peus al ángel com los avia na* frats que no podia anar. Respes langel e dixli ---re- membrarte dauria com les avies longos e delitoses per correr duna vanitat en altre. Sapiesne que si no fos per pietat de Deu en greus penes series turmentade. — E ladonchs langel tócala e dixli — pensen daña e seguexme que L turmentador molt fort negre e cruel nos ésta esperant — la turment del qual nos podien fugir per neguna manera. E axi con els anaven per uns lochs salvatjes he aspres e tota via escurs e preslos en la carrera L* cosa uberta la qual era axi gran com L* gran muntaya seria e era redona e flamejave axi com a foch ardent la flama qui de la axia per M. pases ros- tía totes les animes que trobave entorn sL £ la anhna quant vae a^o dix al ángel e axi matexa — ay mesqui- na quem fare que jans acostam a les portes de la mort» '— Respos langel e dixli — daquesta flama qui hjx fora daquesta cosa no ages por mas dintre sapies quet convendrá entrar hon auras molt majos penes. — E ladonchs lanima vae estar molts turmentados denant la porta daquela cosa en senblanse de camises qui te-

(95) nien destrals e cohek per espesexar -e per espaTentar les animes qui- esta ven en aqueta flama qui dettant les parts daquela cosa estavi&n. E cant les animes avieo esconades gitavenles dios en aquela. cosa ardenl e* aquí soferien moltes penes per les glotontas e hixti^ ríes que fetes avien. E ladonchs dix la suikna^ al ángel quant vaa qae aqueste pena era major que lea altares que vistes e sofertes avia — prechte e clamte nene quem deliures daquest mal loch e n^tme. en altares pe- nes. — E langel resposli e dixU — pota escapar per naguna manera que en aquela cosa tu no entres cor caps rabiosos te van esperan en aquel loguar — £ abay- tant desenpera lanima e cant los diablea veren que langel avia lexade la anima mi luv poder vonla rebre e ab aqueles aperelamens que tnrmrataven les altares vanla talar tota e la picaren majus vet com qoin quer íer janet e morcerol. E con fo talade e eqpeseyade gr tárenla en aquela cosa ardent. E quantes pepea qfue aqni pasa no es nul hom qui esmarles poges ne eomp- tar. E sapiats que aquels raenbres ab que peecat avia aquek especialment e aseyalade eren pus forment tur- mentats e majprment en aquels lochs qui son vergoyo- sos de dir. E con la ibesquina de anima, fo regen tur^ mentado e cuyta segons que merit avie nos sabe con ne con na sen fo axide e trobasefora dd mal loch en- pero la lasa estave en tenebres entro quel ángel li ape- rech. Con ella lo viu dixli — ay senyor hon es aquela medeya e misericordia de Deu que tum prometías que jo mesquina tans mals turmens e pasats. — Res- pos langel — ho mesquine tantea ne van a perdicia

persospita daquexa peraule mUerícordiosa que no la entenea axi eom es dita car Deus I)a misericordia ab penidens faent penitencia e per fer misericordia nos lexa de fer justicia e segons ques diu es' yer justicia dona a cascu so que merex que no fa tort a n^;u e se- gons la sua misericordia perdona molts peccats e mol- tes Golpes especialment aquels quis convertexen e fan esHiena e satisfacio e. con a vegades en lur yida no hac complide la penitencia que mapade los es. — ^E deye que erai «dignes «i alo a complir^iaytals con aquesta. Apres la anima demana al ángel — ay senyor aquels qui son justs e an viscut en bona yida sens peccat per que los amena hom a youre aquests turmens qui son donata ais pectadors* — Réspos langel — per ^ o que facen laos e gracies a nostro Senyor e ajen majcH* com- pliment de alegría com daquests mals son estorts e yen en^ten gran gloria repos car com hom yeu la e a1i*6ci los malyats yeen la benenanse deis hons per qo que mariment e tristor los cresque e les penes los do- ble que Deus per la sua bondat los ayia aperelat e per lur folia lauran pwdut e yul que sapiats quel cápela a qui tu yist pasar lo pont ten espertament e ten se- gura era molt bo e perfet de dit e de hobra e de fe en Den a si matex e a son proisme per que ara K esta aperelat lo complit gardo e per 90 yol Deus que pas per aqüestes e que aje alaria mqjor per f o com ayia esquiyats pecats e no temía de soferir aqüestes penes. — E pres dago dix langel a la anima — pensem da- ñar que encare no as yist tots los mals que as a yeure hon com vists los auras major be e major yide te sera

(97) car per aquesta rao tut sabrás mils servir Deu e sa volentat — E ladonchs dix lanima — pensem dañar a la pena per tal que test sia a la gloria. -^ E axi ccm ana ven veren denantsi una bestia molt e negre la qual et^ molt de senblant a les altres que ja avien vistes. E ^a feta en esta manera dos peus avia molt grans e dnes ales al col nH)lt larguéis e agudos e per la boque axienli flames de focfa. Aquesta bestia estave posado sobre L.^ basa mo}t gran la qual era gelade e aqui estant ela serbia e menjave totes quantes animes aver podia e puys que menjades les avia e dms son ventregas e multes penes e dolos soferides avien gita- veles per la part de.fora per dejus puys queia en la ba^a qui era gelade e axia de gran calentura anaven en gran fedrura per aver major turmens totes aqueles animes maluyrades qui en aquela ba^a queian encon- tinent seren enpreiades la qual cosa es ,molt merave- losa e espaventable doyr e cant devien pertir gitaven tais ci'ists e tais brams de les dolos e de les angoxes que sof^en que a^o era gran mariment doyr cor ay- tanbe senprenlen los homens com les fembres* — E axi perien ten solament per los lochs ordonat per na- tura de les fembres mas tots quans menbres avien en lo eos axi com per les^ boques e peí ñas els uls e mana e peus e per molts altres lochs. Per les boques parien per (¡o com moltes glotonias navia menjades e moltes vilanes e sutzes peraules navia axides per lo ñas per molts delits quen avia auts en hodorar e en sentir de especies de mosquet e de flos que avien usat desordonadament per los uls per moltes falses ulades

(98) gaionies^en senblaaat que fet avien e vistes altres co- ses que veura na degueien per les mans per molls palpas e toces en ires e abrasas et homisides e roba^ ríes e altres coses qui no eren bones hobres ne corte*- ses per los peus a que avi^i coregut a balar e a Inxii- ríes e a altres^ males obres boa los peus portariea hom saven per los altres lochs per cascu podens entend» per moltes horens e leges e moltes doleos e ples-caí^ nals que aven auts recobrant molts* fíbles amargos so es a saber de aqueles coses que parien que nous cuy* dats so es queinfans perisen que anshofayan calapets e serpens e escurpins e vibres e altres males cuques e afaram molt cruels e envirinats e ab mals vechs e en- gleslos quals sobre al que lo vrapterien dé fora se re- torciene gira ven efibluveñ lo eos don exien axi eom fan los cranchs com hom los toque. Encare mes en los coses avia aguions e ab ganxos «nforcats axi com a bam de pascar que nols lexaven de tot en tot nexer per tal que puys se concolgasen e abastasen e scisclasen e meniavenlos e royen totes les polpes entro sus en los osos. Los crits e los pknts que els fayen antro sus al cel pujaven hon sapiats que 4en gran era lo tabus- tol el brogit e les veus els udolamens de les animes catives que si sol los diablos aguesen deis tanta de pieta com faria de coma I. gra de mostale se seria a els molt mas no digats que pietat naguesen que ans los en crexia alegría goig e gran pler. E con la ani- ma va tantos angoxes e tribulacions tot porugament dix al ángel — prechte senyor quem digues per qaal rao soferen aqüestes animes ten desmesurados penes»

(99) • — Respos langel e dixli — tais penes merexen los falses crestians axi com fan los mals frares é les ma- les dones e altres persos malvados seglas en qualque condicio que sien qui an de fora peraules moxes e planes e son axi coih a grava en lo cor en les lengues en les obres axi com a lops rabats qui degolen e roben les altres bones e religioses persones de sancta vida e neta e pura consiencia e les difamen e los talen lus bons noms sens dret e sens rao que non aurien e tu saps que en aquest peccat de infamia as peccat e per. (o soferas estes penes.-^Ladoncbs langel soptosament despera la anima e los malvats prenguerenla tantost e donarenla a la bestia a menjar e surbila tantost en«- tegre en I. colp estant al ventre cregats que pasa moltes penes qui serien longues de contar. E con aqui ac estat L gran temps la bestia gitala en la ba- sa qui era gelade e pudent Estant sobre aquel glas langel li aperech e dixli — leva filia mia que de questa pena deliurada seras de huy mes. — E ga* rila e señale de les ¡dages que avia e dixli — pen- s^ofi de seguir. — E aytantost meserense al cami per pus mals los que pasats navien e la darera molt escu- ra la qual tota via anave devalant e era la carrera tan costa aval que t^ta via avien a correr que teñir noi^ podien. E axi com els^ sen anaven abans> de molt que a Paradis fosen els veren I." gran ciutat mdt alte e ben murado e sobre los murs qui eran ben alts els veren gran multitut de gens 90 es a saber homens fen- bres tots vius e aqui batials molt gran vent pluig e desmesuradament lo qual forgadament avien a soferir.

(100) £ part tot a^o soferien gran fam e set empero aven lum e claredat e no avien altre turment ne pudor. E en apres lanima demane a langel qui eren aquels qui estaven en aq[uel rapos e benenanse segons los altres marimens que vists e pensats avien. Bespos langel — gens foren qui no foren ten perfetea com degeren en axi que no foren gens sinples que asats se gardaren de mal a fer e a dii* mas no feren tant be com d^e* ren e pogeren ais pobres de Deu ajudar e nou parti* ren ab nostro Senyor <¡o que comenat los avia na agüeren compacio ne pietat de lus amichs ne de lus proismes d quals veien pesar moltes necesitats en les quals pogeren aver ajudat sens lur dan. E a90 han per penitencia per 90 . com ais amichs de Deu avant fretura no ageren pietat e axi com los pobres eren nuus e avien fret et fam e tot e altres mals axi soferen els aquests trebals matexes per digna justicia algún temps mas no perdurablament ans los esta apres da^o la gloria de Deu aperalade. — Apres a^o langel e la- nima anaren avant. Axi com anaven els veren L* por^ ta gran e alte e hele la qual tentost denant els se obri per els a rebre I. bel verjer plentat de molts arbres freturosos ben odelens e ss¿)orosos e altres galerdies e delits tantes que contar ne dir nos porian. E lo loch aquel era molt ciar e resplandent e tot aquel jardi e verjer era pie de gran multitud de animes qui guar- daven ves Deü altament els cridaven e salegraven en nostro Senyor Deus en diverses maneres. E al mig loch daquel verjer qui era molt reyal avia I.*^ molt be- Ue font dayge saborosa e quant lanima viu a^o. dix

( 101 ) ab gran alegria — lo nom de Deu sia beneyt com per la sua gran misericordia ma deliurades de les penes de la mort e a ma duyta en aquest loch de ten gran repos e ten glories. Ara veig e enten que es verítat paria so que recompta la santa escriptura que uls mortals ne ponen veure* ne bocha constar ne horeles boir ne escoltar ne bom pensar la benuyransa que Deus te aperelade al seus amicbs e a sos servidos sí donchs per lur bicnorancia non poden bo... lar. — Enquare dix lanima al ángel — precbte senyor quem diges de quals animes es aqtaest — Respes langel e dixli — aqüestes persones foren molt bones e quis gardaren de mal mas enpero no foren de tot perfets ne acabats de totes bontats que algún defaliment bi bavia e per amar dago no poden esser ajustados a la compaya deis sants qui son en gloría mas estar san aqui entro venge lur temps. Aquela font es apelado font de yida e a qui daquela font boiira per tostemps set no aura. — Apres lanima sen ana per lo jardi e entre aqueles compayes ela yin alcuns de sos cone- xeas entre els el viu dos reys los quals ben conexia car fo lur privat deus. E dix lanima al ángel — e com ses esdevengut a?o que veyg que aquests dos reys que aci son feren en lur vida de grans gracias e ena- micbs mortals íoren tostemps. — E encara demana lanima de bir vida al ángel. E resposli langel e dixli — tu no saps com oe com no son aci mas jo to diré entenbo be. Sapies que aquests dos ans que morisen feren digna e complida penitencia que en altra mane- ra noyb foren. E sapias que la I. daquests dos reys

(102) dessertament mebli e per volentat de Deu . gari molt be. Apres que fo guarit el se mes en horde e servi nostro Senyor Deus molt be e gint e laltre ach ay tam- be gran malaltia la qual soferi e pesa ab gran umili- tat e paciencia e erant gracias a nostro Senyor Deas del trebal que Deus li dave per sos peccats e pert tot a^o el pres tot quant hac e de tot se despula e de la sua ma en sa vida ho perti tot ais pobres de Dea que nou espera a la fi queu fesen los mermesos. E per a^o com els ten be esmenaren lus vida son els ara en aquest locb. E tu contaras totes aqüestes coses quant seras tornado al eos. — E quant iangel a^ o damunt dit diges a lanima anaren L poch avant e trobafen I. arbre molt bel e meravelos ten alt que toca al cel lo qual arbre avia XII branques ten solament les quals sostenien molt luy e lo dit arbre era molt dret e agual e ben fet e tot pie e caregat de beles flos e de beles fules e de fruyts, de diverses maneres la L melor que laltre. E dejus lo dit arbre avia gran abundancia de flos e de lires e de rosas e de violes e daltres bones flos les quals gitaven ten gran bona hodor de si ma- tex que per tot ago a gran meravele confortaven e en- care desots les rames del dit arbre avía ajustados gran multitut de gens les quals avien senblance de bones persones e devotes e cascuna persona séya en molt bela cadira e en lus caps tenien cascuns I.'^ richa corona daur e de pedrés preciosos e tota lur ancia era contar e loar nostro Senyor Jhesu-Christ e la beneyta sancta trenitat E lavos dix lanima al ángel — Sen- yor encaret prech sit.plau quem diges quin arbre es

(105 ) aqaest ten meravdios que hane non viu nen hoy par- lar 8on par encare quines gents son aqueles qui dejus el están en ten gran seyoria.— ^Respos langel — aquest arbre te senblanse a la sancta esgleya e el cap seu qili es ten bel e tan alt es comperat a Jhesu-Christ qui es cap de cristianisme e les rames e les branques son XII apostols encare hi poden esser en repos los sants pares qui son pasats e la sancta esgleya per re- ger lo poblé de Den axi conl los apostols els arcábis- bes els rectos e altres bones persones relegioses qui preicaren e sembraren la páranla de Deu e per lus. bons castigamens e bones doctrines la multiplicaren per les qaals molts e moltes desenperaren la carrera male e seguiren la bona e an fet servey molt a Deu e aqüestes conpayes que tu veus aci son aqueles que tu aydes e encare que ych son aquels qui per els sa con- tertieii e lo manament; de Deu en que lur vida obser*- yaren' e en aquela perseveraren entro a lur fi que nos baxaren nes tercerón a naguna part per paor ne per amor ne per serveys ne per naguna tentacio per que pots yet que tot lur trebal es tornat en repos. — E demontre que a^o damunt dit deya langel a la anima anaren I. poch mes avant e trobaren L> molt noble e ridia ciutat la qual ciutat era pus onrade e mils feta que gran delit era de voura la qual ciutat era Jheru- salem e era entorn closa e murado dun mur molt fort e bel e alt e gran e fort meravelos mas era fort gran afay de entrar dins per 90 com aqui no podia entrar si donch fort purgados e ensaminades no eran. Lo mur daquesta ciutat avia gran sobrepujament de ba-

(104) lesa e de ríquesa sobre totes les altres cíutats quels vistes avien per 90 com tot era hobrat de soles peres precioses axi com son marachdes e safís e ¡aspis e stopacis e robis e altres pedrés de diverses mañeros e de gran valor e de gran virtut e eren totes segelades e encastados en aur fi e pur per que aquest loch era de gran virtut alegría a tots quants ho veien. E axi langel e lanima anaren avant tot entom del mur e remira sa belesa que hanc dins no pogeren entrar ans los covench a pujar sobre lo mur per esgardament de la ciutat e per vers qui era dins e quant foren sus lo mur alt ds veren tantes meraveles que no es viu al mon que recontar ho pegues. E aquel loch era pos delitable e pus complit de tots bens qui aqui res no falia com totes abundancies de benenanses eren aqui ajustados axi com es vida sens mort goig sens tot ma- riment e repos sens trebal bastament sens fretura e altres benenanses sens comte les quals serien longes de contar axi que en aquel loch no avia nagun defa- liment sino solament de mal que aqui no podía entrar ne saber. E la anima romas tota sola e viu les ordena deis angels e deis arcangels e de les virtuts e de les potestats e deis princeps e deis trons e de les domina- cions e de xerlibin e de serafín qui no sesan de loar nostro Senyor dient Santus Santus Santus dominus Deus Sabaot e altres laos moltes. Adonchs L ángel daquels de dins garda lasus al mur e viu lanima e dixli lo ves del Saltirí lo cual diu axi Audi filia et vide et inclina aurem tuam com es a dir escolta e en- ten fila de Deu e obrí la tua oreyla e enten so que

{ 105 ) hoyraa e oblida lo teu poblé f o es los teus peccats el mon e les benananses careses e delits car lo Senyor rey de gloria a cobejade e volguda la tua belesa e ne- desa. E axi nons qual fer graos noves de recontar la gloria e la benenanse qui en aquel loch sant es e ente* nem que aqui deu esser mes e en altre loch com sa- bude cosa es i entesa que gran goig e gran alegría e gran gloria e gran dignitat deu esser en la compaya ' deis angels e deis patriarques e deis profetes e vaenne la conpaya deis angels ten bella e vaenne la fas de les verjens ten amoroses qui cantaven tan dol^ament los goigs e les saluts de les mares de Deu. E sobre tot a^ vaeren lo sol de justicia e font de pietat ^o es lo Senyor de gloría acabament qui es perfeccio de tots bens e qui esta en sa reyal magestat hon es vista la sua fas benigno la qual es alegría e consoiacio de tots los sants. Axi apres daquesta vida frebol e mosquina nos vejam tots ensemps en la gloria de Paradis Amen.

Deo gratías.

TOMO XIII. 8

MASCARON (i).

'* i' ' •

Sapials que com l0: fi) 4e. Deu foft n^t de madooa. Saacta Mam e aaatf per (erra loa^dempiüs aaigarep e^ moltes manei^SL aqual iU áe Deu e. e^AaTeii mok. mj&- nTelats daqoel 6 «toa develadas per loa^ miradea q^M ; li yaien faraTÍ^^ü. f^uwaient^ que fqs fil de Deq Qor eopero yeaea qoe A aolerís fam e aet e ipecg^Ye pea- say^iae que bo fos filide Deuu Empera vij^tea afuelea esteles e profeciea e escriptures.cpaegerea aquel esser fil de Deu dieas eotraei -r- ci s^iuest mor aqueat es fú deu eatrar^eu IO0 inferoa els deu despular de les aaimea qui aqui soa tumnenlades. -^ E per aquestja rao plena denveja per tal que les dítes animes no fo- sea deluirades e tretas de le^ penes dinfern pensaren- se e cogitaren entre si en quina manera poguesen au- beigar la mort de Deu e per i^o com els ño trobaven- al moa pus certa cosa com fenbra car lo primer mal coosel era axit daquela esguardant que Pilat avia mu-

(1) Códice del moaatterio de san Gacuíate del dalles, titulado MitceÚOr «M OMOtUea^ fóL il5. Códices del monasterio de RipoU, oúm- 155^ fól. 23.

'{ 108 ) hr molt cared el los dits demoiiis consélaren a la mu- 1er de Pilat que per maligne esperit que aub^gas la mort del fíl de Deu per ques iig en la pacia que la muler de Pilat volia aubergar la dita mort dix que móltes coses avia vistes per aquel mas «nperó s^gons que era profetitzat eoyebies aquel morir per lo poblé la saviesa diabolical de la fenbra en a^o no poch con- trestar (O es que Jhesu-Christ no morís per Jos pec- eados. E per tal com les dites raons los dits dimonis yaerense escamits e «nganats hordonaran e feren L procurador per nom Mascaron I. demoni molt savi ve discret e estelatí que en la presencia del fll de Deu ana legir pleyt denant aquel confra lumenal linaje. Enpero algún poria dir en quina manera podia con- parer demoni qui es dapnat denant la presencia del c^l e de la térra e a^o se poden asignar duas raons com parlen en manera humane per comperacio axi com poden parlar faent conperacio de la cort terrenal pot se va ser que en la cort terrenal just e peccador hi poden entrar e majorment quant entenan a dema- na justicia e per tal rao cor la pena qui es donade ais demonis nos departei daquels ans hom que si mane sofereh aquela pena en axi que sil labros jasia en la cambra e en lo lit de I. rey la pena de la lebrosia nol desenparia si be se jauría en lo lit axi per comperaeío poden vanir los demonis en presencia del Creador nostro Senyor Jhesu-Christ axi com a procurador deis altres demonis.

— E Creador de totes coses tu es vera justicia e jo son procurador de tota la inquesia infernal. E pux que

( 109 ) tü es^ vera justicia e dms tu es nade « de tu es áxida placía a tu qoem Tules hoyr en justícia. —

E dii lo Creador — si tu es procurador mostrem la tua procuracio e fem' daquela plena fe e plena jostí- eia. —

E espos Mascaron procurador ai Creador — jo pri- merament Tul infernar sobre I. gran article qui tocha lo meséis de totes les penes ínfemals^ e feta aquesta iofernacto jó thostrare carte de ma prócuracio. —

E dfix lo Creador — jo ja eonex les tues fiddes e tu mate\ per qiae en non> yoles peMr de peraules in- firmatoris € que noy sia algu del umenal linaje qui ia(a part eonU*a tu axi eom tu demanes o entens a de- manár contra* el mestre sit vols la carta de la tua pro- coracio sino seras gitat defora la cort « ddq»i arant DO seras hoyt —

E lo demoni tement lo Creador lo qual'iio vae que Ü fo jotge forri>le mostra con era féí procurador de tota la iniquital infernal e perlant axi oom a umenal^ ment pot hom perlar la carta fo feta axi bastant e so- iecientment que en alguna manera- in pert no aria de- faliment ne la pógera hom anulkr en nuki^ manera^ E ladonehs nostro Senyor just jutje dix al ditdimoní. --Dona te demanda per escritor vols anantar en tos afes. — E encontinent fe donado segons ques* segex — io Mascaron procurador dit me cliam pw nom de procnrador. que com je e tots )os aUres demcmis deis qoal jo som pracurador tostemp» infinit t^tnps siam e ajam en plana posesio de teñir en turmentar cruelment e justiciar tot humanal linatje en los mféms ara no-

(liO) . relament na senrant orda de dret en nostra part ape- lada mas ten Mlament per volentat son prívate de la dita posesio en la <pial er^m p^ que .da^o* me clam molt ploros prepoB deaant ^tuquejiifticia nos. sia serva- de per tu de aquesta rao é que a tu placíe que faces ape- lar lumanal lioatje e que a tert día denant t|i a mi pro^ curador en justiqiji respondedor.. E}nper0.primeraaient ana que abres xMies* f^ enaptstf deqia» quem tomes en ma pMQSM^ daram^qt ^^ fir^iMme l^s^ animea qui abiten e sqn en lo. adl e ra poi^lpvl e de totea qui son nados e qui 4aqf i alwit nMertn.rr .

E dix la Coeador r*-^;j(^ ta be ,eotea tu deniont de- manea qpie sia* íetdia asi^^ al umaqal lioaXje que raspana á fia ^na demande. — .£ lo demffni á\x que Aquesta •démao^^^s.taojit gran,.e p^riJiQisa e que s^air que sia tost día asignat e que sia en aquela test enan- tai: c^ Ion itonoois estw despiilfita de la^ ditea ani- mes 4 per. tal domana lo dit Mascaran qa^ sia dia Osi^Mit ) al mnabol lia^tj^ pw la huaienalmeot de- 4siande. '..: ' *. i. *.• • . , ..

Et^aapos io. Creador al dit procurador infernal — £1. de.demoní ^ de dapoacM> iniquicia e faicedat mal* .tat demoni tu. wseut dd cel 0 si ereta Ip mig del cel ;e.de!la térra Jo A tn fd] umenal liaatje as^nat.sert. dia a <rOmparer 4eiUA t mi. 90 es. a aaber lo divepres sant 4e la mia paoio: en lo .qaal jp fuy cruciíicaU—

£ respos Mascaron — jo aquex dia nol pren cor en aytal dia nol podía nul hom ana hon que sia es íe- ríat. -r

E respoa lo Creador -^jo e fets los drets axí jo día-

( \H ) pon e ul qjue sía aquel dia. —

E de cODtinent lo Creador apela lo beneyt ángel Ca- rriel e dixll — apárela tot humanal linatje que con^ parega aoficientment e sia que vega e no sera anantat en aqueat negosi axi coro ofde de dret e de rao ho reqner. —

E ab tant lo dit procurador toma ais inferas e tet qoi era- enantaut eá la dita questio comptant ais altres dímboisdaqüi era percuradoreageren gran dol e fo- veu molt despagals quant veren e ednegeren « que la jasticia de nostro Senyor Jbesu-Christ nols era favo* raUe enr l«r n^ocí. £ ladoncbs Lucifer levas e dix — no ajete paer com Jhesu-Christ diu que es vera justicia la cual cosa no es veritat enpero 9Í es justicia nos calayrém aquesta nostra demande e aquel farem teñir per fol e li fárem dir de boque 4sua que no es jus- ticia. — E dix Mascaron --* al dia asignat e compare per nos e per tota lá niquicia iofemaL ^— E reapos Mascaron — jo nres amaria aci estar cruoificat e tur- mentat oraelmrat que eómpárer denanf lo Creador eu' lo qual es tot goyg e tota alegría en nula manera quanfe veyg aytal goyg non ptuL alegrar ans hom mes lo Teg^ lo dit goyt e mes e de dolor e de turment e de pena mas ^enpero axi cotn aquél a qur jo son tengut de ho» beyr iare com que mes. — E parlar umanalment com* parech Mascaron denant lo Creador en lo dit dia Teneh en hora dalba. E estant en lo palau tot sol en L angle e sabia be que major deuria esscr la contu- macia daqud qui demana que daqnel qui es demanat e per aquesta rao era vengut axi mati per tal que na

( H2 ) li pogues lo jutje escriure fadiga en lo plet e tenia ab- dosea lea ofeles be apareladea que en lo palau no fes nagana cosa contra el. E eon fo hora de mig die vench Mascaron a la presencia de Den e dix — Pare Sant jo som vengut mati e encara esper Inmanal linatje e en- care no es vengut fe en a^o. — E dix lo Salvador — ve ve ve que encara no ea pasat lo dia. — E lo dimo- ni tomasen estar en lo dit angle del palau. A ora de vespres lo dit Mascaron vench ab gran brogit denant la presencia del Creador dient ^*-* Senyor Deus hon es justicia. >—

E respes lo Creador -^ malvat ao e dit qfue encara no es pasat aquest dia. «•- E ladonchs lo dit dimoni tornasen en lo dit angle del palau e espera (ot lo dia tro a la completa!

E ladonchs com vaes que ipiM sen fkxien de la cort molt iortment crida Mascaron— -ho hon es justieia cor be la veg falida en los regnes deis cels. ^^

E ladonchs lo Creador féu apelar -Mascaron qui en- contiñent vench denant el e dix — uy tot di^ Jt e^ierat en lo r^ne de justicia e no e trobade justicia. —

E dix lo Creador— Mascaron que demanes.— Jo — dix Mascaron — demanam si es algu que respona per lumanal linaje e nagu per lumanal linatje ne compa*- rech. — E altre vegada nostro Senyor dix a Mascaron — que demanes. — • Jo deman que dret sia a mi servat com algu no deya esser denegat deman que lumanal linatje que a fet citar per III letres comparega sofe* cientment denant tu a men justicia respondedor cora aquel no sia comparegut }at se sia que per tot aquest

(«5) aqael aja espérat —

E lo Creador eopero voleirt osar de iniquitat mea de justicia axi com aquel qui be sabia que Mascaron no enteúia en ais sinaen destraccio del linatje humsh nal dix a Mascaron — tu sabs be que jutje a les deye^ gades husa de iniquitat a vegades de justicia axi com li plau e jo ara vul usar de iniquitat Aaignam dia a do- ma a ora de prima* —

E encontinent Mascaron partís daqni de la presen- cia del SaWador e tomasen ab iilíems e conta ais di- monis so que ayia fet en lo negosi e Lucifer dix a Mas<»ron — tu ve dema mati al dia asignat. — E Mas^ carón dix ho faria.

E com madona Sancta María sabe quel humanal li- aatje era citat moguda dé gran pietat axi com damor maternal parlant humilmentach despleer^^ dix pi^bUf cament al humanal linatje — na tiens paor que jo de- ma e tots temps aere ayocade del humanal linatje*— ^E ab aytant tota lorde deis angela salegra e acfa plaer de gran leticia. - '

E com lo Creador en la dia asignat sient en la sua cadira ab infinida compaya dangels e patriarques e profetes cantant ave regina deis cels aye dona deis aogels la dita yocade ab bul que- hom sol gardar hom qui no es gracios g^rda le dit Mascaron adyersa- ri dd umanal linatje e estat sola ayocade pres del seu fil car Jbesu-Cbríst dix -7- calata f o es que jo parla- re. — E dix — fil meu jo e entes que lumaHal linatje del qual tu e jo som enbai^at denant tu per I. dapnat traidor e reprobat falsai-i axi com ja sabs lo qual en

lo regne meu jo e Vist e per aquesta rao les entrame- nes del meu ventre que tu an portat me son molt co- jCDOgudes enpero eom tu est justicia en Deus eo justi-^ cia falir vinga lo adversar! qnis qui sia ardídament e men son plet tu^ — ^E ladonchs los angela e los amicha de Déu ageren gran plaar e apellaren Mascaron diens — -^ vine Mascaron dapnat e reprovat cor ara as troba- de part qui defendre lumanal liná4e.»--r

*E lo Clreador dix a Mascaron -^ di so quels uls. — E Mascaron pie deUveja e de tot engan vench e no gosa levar los uls v^es la care de la avocado qui al ul de dona ira^de lo guardava a^ com Mascaron ho< po- día conexer.

E lo Creador dix a Mascaron --^ di so quet vulea. — E dix Mascarqn al Creador — e justicia ho en te clama- de ho veritat seos falcedad bo vía sens arade vulesayr mi niesqui procurador e placía a Va que cara ne sanch Ao eoclin que justicia no sia per tu servade e tengu- de jo deman a tu liceBcia que puxa« parlar.— <-

E dix lo Creador — di so quet vules. — J^ dix Masr carón — tot hoai Bap que judicl esta en IIL persones f o es a saber lo ¿utía e aquel qui- detnana e aquel qui es demanat vet tu qui est jutje e jo qui son demana- dor la persona del demanat ne la ich veig^ sens la qual no sera agual lo judicii-^

E dtx laavocade — nous mirets en dro»)ni veus mi apelade eo' defeneio del unminal liiiatje*-^espon Mas- caron — '?^are Sant placiat que la tua mare en nula manera no sia rebude en aquest pleyt ne en altre axi ho prou jo per rao cor mase hi es sospitosa per go

(H5) eom es nuure e leugerament te poria fer girar a fer part contra mi e per altre rao cor eata es fembra e los dreto tai divináis eom umanals vedaii que fenbra no sia avocada — e díx Mascaron -~ ara respona qup res- ponda volra. —

E la avocade mare de Deo-axi gira los beneyts uls ▼es lo ' sea beneyt fil e dix -*-> áqtiest dimoni en mon regoe» vol gihur. e pervertir los meas dréts per tal eom el dio que soUl aa mare enpero fenbra 6on e fiíón per lo dit procurador infernal en aquest juy apelada per tal €om el afet denant^u humanal linatje del qual jo son e jat^a .que jo 4sia mare no son mare axi con los al^ tres cor jo son mare sens corrumpeio e fuy preys sens to greuje e in&nte séns do^i* ^ (¡nala drels veden que part.qui es demanade de qualque hofici que sia que Bo puaui 1 desenpef ar . si farra silera eretje e escomes «o qoe Déos no vula^ E üo sabs que jo son orde de fldadrímeoii e de la orde daquels qui ^tan en consien- cía e de virgisitaC con jp &y el opon esposa de Josep vei^e ana del part e en lo part e apres del part encon- tioent e ordisi de hem nul lemps no agi a desnotar e sacrificar que jo desig.avoehade del nmaiial linatje. E cant lo dit. málvat prqetirador diu que fenbra no pot enpeodre hofiícú 4e advocado axo no a loeh a perso- nes mesquines e en vidues e en pubils e en boi'fens e en icnooens persones. Fil meu 1. persona mesquina eom es aquest mon lo qual aquest malvat procurador fal- sari vol, tornar e teñir en servitut porquero contrasta les coses di tes e prepos ades per lo dit adversar i do- man que sia rebude en aquest hofici. — El dit procu-

( "6) rador malvat fortmenb dtx qpie no devia. esser vabudB

e demán quel julje deges saber aqueat punt* Dix la

avocade — fil meii aqueat depert mostré eo Les paraur

les> que tu as major sobre tu.. — E fadonebs lo Creador

dix — po contrastant a les coses preposades la part.de

Mascaron la maro rebe eu arvooade» —

— En lo libre de Genesi en les diCes- paraules que foren ditos a Adam e a Eva se segex qucl dimoni e la serpent dix a Adam e a Era — si menjarets daquest pom serets eom a.Deu.— «-

— E aqüestes páranles que aqueat fal^ari ladre e malyat procurador. Mascaron no les a dites; ana les a amagados que no a volgut parlar e ves ear fil mea falcia e málesa del dimoni que daqoela matexa eosa la qual bon a eodies per consol subjócfáo dels^dimo- nis aquels dimonis irolen lumanal . linatje aíeilsa e a^o nos poden fer eor etemal linatje acusar Mrta coba es que crim del qual es engao es punidor e aquél qui del crim den esser punit no pot altre acusar per que quant.aquest punt aquest demoni no les al tres jo no respondria cor segons. que es mostrat e dit los dimo- nis foren rao cor Adam e Eva pecaren. per tal com lo. dimoni los fo conselat que menjasen del fruyt e men- jarenne pte tal com el lo dix que serien senblant a Deu e apar que els foren tractados dd peccat perqué^ foune engan no deu a els: ajudar né per lo dit pecat no deuen ne poden aconseguir lome que sia dapnat etemalment Deo gracias.

(H7)

Finito libro sit laus gloria Christo. Amen. Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.

Qui es fol de seyn venga en Francesch alconer del rey de les bogies qui esta pres car segohs loiii qui se* ra lo consel si laura enparo es master que sia dinant per aver gracia atsetara enpero protesta lo dit. Fran- co! qne qui son consel volra que primer a J[)oura li do- ra \m grech e si yin grech no bia datli varmel car bo li sera.

VIDA DE SANTA MARGARITA {i).

A9Í comenta la vida de la benuyrada Sancta Mar- ganda qui pres maftiri an poder de Heredes Dar- mansa.

La benuyrada Sancta ftfei^arída fo filia den Teodes qui era gentil e patriarcha deis géntilis e* adcraven e creíen idoleb e sancta Mergeride era conplida de la gracia del Sant Sperit e cant fo nade de la sna mafe eDa fo dada a niasia en i,^ villa qui fo prop Dantiotxa XV sestedes e cant la suamare fo morte la sua no- drísa sa pres de la garde per reteñir e per nodrir ella per tal com era molt bella e anomenave Sant Sperit e creia e adorave Deu e per so ere de son pare en hoi- de e de nostro Sehyor Ibesu-^brist amade. E cant fo an adat de XV ánys hoy parlar deis martis com ra- ' bien martiri per íhesu-<Jhrist Salvador nostro e liu- ras a Deus que la salvas eñ sa verginitat gordade a tots homens. La benuyrade SanCta Mergarida gardave

(1) Códice del monasterio de San Cucufatc del Valles, titulado ^Uce^ Uatua atcHica, fóK 59.

J

( 120 ) hovelles de la sua nodrisa ab les altres puelles e an aquels dies pasave aquén Holanbres qui yenia Dasia e fien anave en Antíotxa per encalsar los crestians e per adorar los seus deus e viu Sancta Mei^arida quí guar- dare les óyeles ab les altres puelles e per la sua gran belesa cobeyala molt e dix a sos vasals — anats test aquela punsela p amanatsla e si es franque aurela per mulér e si es serventa aurela per amiga e per rao de la sua belesa tendrala ab ma casa. — Cant le préseren los cávales ella coinensa Deus a preguar e anomenar e dix -r- o Senyor Deu merce ajes de mi no sie la mia anima perdude ab los mals. Senyor fem alegrar an tu e amar e loar e lo meu cor^e e la mia anima no sia partido de la mia fe ne lo meu cors no sia trasmudat la mia balesa no sia gitade an vil loch la mia satiea no sia transmudada ne anoreade en la saviea del dia-

%

ble ans Senyor me tramet^s langell quin sia governa- dor e mobre la mia boqo&a respondra al mal hom de Linbres escampador áb s^ancb deis teus creens. Sen- yor vet en axi com la ovela qui sta an mig deis lops feta son axi com lo pardal qui es an mig deis spar- Ycs prese son anfílats e axi com lo pex an lam. Senyor ajudam e guardem que non jaquesques an les mans deis mals homens ne del diablo. — Vengeren los ca- Tales a Olimbres e diguerenli — Senyor tu e ella no sots cominals que ella ^ervex los nostros deus mas I. deu tan solament aora e Crist preyque lo qual los juus pujare» an creu. — E cant Olinbres aso hoy mu- dase de color e feula venir davant si e dixli — tu de qual linage est diguesmo est francha ho sérvenla. —

> f

4 1

( <21 )

Sánete Margariéa respos — yo son francbe. — Est cristiane per qual te governea ne con w nom — dix Ho- linbres. Sánela Mergarida respes -^ lo meu nom es Mergarída. — Dixli Olínbres — qual deus cois ne qual deus baores. — Sancta Mergarida respos — ^aquel Deu tot poderos colch e aor al seu fill Ihe&iu-Christ qui entro al dia de Tuy a la mia virginitat guardado. — £ dixli Olinbres -^ tu anomenes Christ lo qual nos^ tros pares cruciñcaren« — Sancta Margarida respes-^ los teos pares crucifiearen Jhesu-^Christ e per so peña- ren tota versffiíeiit Jhesu-Christ durara per- tosteoips al seu regne no aura fi. — Olinbres fo birat e me la metre en carse e puys el entrasen ea la ciutat Den- tiotcha adorar ms deus sorts e muts. E al segon. dia ana aportar devani si Sancta Mergarida e di^li-^mes- quine ages merce de ton cm e de la tua balea acense- let ab mi e adoraAis los meusr deus e darte gran arer e auras be sobre tota atra conpay. — Respos Sancta Mergaridé — Deus conex e sap que la mia virginitat mrasenya que tu mansutzases e de la via de yeritat nom pots gitar un la qual jo comens anar jo ador aquell per qui sestvemex la térra e per qui la mar ondeja la qual los vento e totes criatures temen per qual lo seu regne astara sens fi. — Olinbres dix — si noado* res los meus deus ab los meus glays te devortire e es- campare la tua ossa sobre foch cremant mas si tu creus mi ne adores los meus deus lo teu eos sera an mi an amor e dient davant tots quet aure per muler e auras be. — Sancta Mergarida non pos -r- jo do a Deu la meu eos quin dará repos ab los sants e ab los justs e

TOMO XIII* 9

( 122 ) áb les vergens an Peradis. Jhesu^-Christ liura *e 8i ma- tex a mort per nos per que jo no dupte per ella. — ^Lki- brea mana ais martoriadors seu s que penjasen la ver- ga sus en la ora del turment € ab verges la batesan. Sancta Meiguarida sus al cel e dix — o Senyor Dea en tu esparansa guarden) de confoniment perpetual e no mescarnesguas los meus anamichs cor aquels qui per na soferen per Jo teu nom no an nul confoniment per 90 eom lo teu nom es beneyt per tota los secgles deis secgles<«-^ncta Mergarida aora e dix — Senyor merce maíes, reguarde en mi e delliuram de lea jnans deis camices e tramitoia roa de sanítat qui aleneaque les mies plagues <e la mía dolor repoa e retoro en goy. — En iiquda ora los martoriados haterenla ab vergues si que k sanch del seu cors coreefa en tere axi cem ay- gua * clare de * foni. Olinbrea dix a ela -~ o Margaride eñu los meus deus e auras be sobren totea ponseles. — Avia aqui mulles gens qui estafen en gir a suspiraren per k sanch que veien axir de la Terge e avíani de tala -^ o Margarida molts som dolents de tu cor te "vém nua batre e masellar el teu eons escarxat O qual riqueaa per ta menscreensa. OUinbrea te auciura et delira 3obra térra criulo e viuras sobiiie (erra. •'— San- ta Mergarida respes — o vosaltres mals consola mal- vats com me cuytals de sobre que si lo meu cors es merturiat la mia anima ab les vergens reposara els turmena temperáis son de les animes esperituals. Vos créete lo meu Deu qui es Xort an yirtut e aquels quill demanen sa regirá els bou e aquels quil perdeu e li clamen merce perdona els obra la porta de Pei'adis

( i25 ) mas jo no crech tos ne adorave los vostaros deus qui soa sorte e muts e iets de maus de homens. — OUio- bres dix a ella — o Mergerída criu los meus deus cor tu fas obra de too pare lo diable. — Sancta Mergarida respos— *ho no fagats mesclados que Deu lo meu Sen« yor es an mi ajudador e si de la ma es a tu dat poder de turmentar lo meu Senyor deliurara la mia anima de les tues mans e la posara en la gloria de Peradis ab los jiists. — Fuynat HoUnbres e mena que la pea- jasen en la are del turment^ ungles e feula tota rom- pre. La beuuyrada Sancta Margarida reguarda sus al cel e dix — o Senyor Deu eans molts me teoen resiur gladee consol de ni^ljgnes ansenen mi tu Deu meu resgira an mi la túa ^juda salva la mia anima de la boque del «diable e garde la 'mi^ anima que no sia cu* rampuda ne la mia verginitat. — Los martiriados la pujaren al tuírmen axi com Olinbres dix¿ Oliobres co« bri son -cap e sa fas e tots los altres qui erep ab el per la sanch qui de ela axia per tal que non vesen e dix ela Olinbres — ^-perqué nom oreus e de tu matexa no as meyce si tu no fas lo meu manament ab glays pe- seyre a la tua cara e la tua ossa e los teus nuus des* nuare davant tots. — Sancta Mei^arida respes — o tu desconexent dci Deu si jo era manblant de la mia cam ni avia merce de la mia anima seria en demnat jo am mas que jo liure la mia cam a turments per tal que la mia anima sia coronada al cel. — Olinbres fo irat e manala tomas en la carse e tenebres* Sancta Mergari- da quant hi entra senya lo seu cors ab lo seu sant se- yal de la creu e comensa a borar e dix — Senyor Deu

(124) tu est juljadór dreturer lu quí est pare defens tu qui est lum de les lums tu qui est Senyor de totes coses regurde mi que sola son lo meu pare etemal mas nom desgarpesques Senyor Deu ajes meroe de^mi e prechte que veje lo meu anamich fas per fas que a mi sie a tal 6 que parle ab el e tu Senyor qui est ju^a deis yíus et deis -morts tu jutja «ntre mi e el not iresques Senyor envés mi ne k mia anima no sia deguaatada ne al meu seny tramutat ab les idoles- sordos e mudes. En tu Senyor es me esperansa tu qui est beneyt per tot lo setgle. — ^En aso la sua nudrise ministrave a ella pa et aygua e guardave per una fineetra e escriTia la oraeio de Sancta Margarida e ab gran temor esguar- dáve totes les coses que venien a Saneta Mei^arida. E en asa ivarsosament axi I. drach orrible del angledel castre e ere yritat de diverses colors los «eua cabéis e la sua barba ersm daurats les sues deni com a ferré los uls resplandens com a^ carvoncle deis seus narils axi fum e foch le raa lenga avalava sobro son coll e ere com a serpent glayose. Lo castre ere píen de pudor e el drach ere en mig del castre e siulaiRe molt fortmept el castre luye tot del focb que de la sua bo- qua axia. Sancta Mergaride ach pahor e tornali la sua care e la sua color aytal con lerbe secha e tota la osa li estremi e ab aquela pahor ficha los jenols en térra e estes les sues mans e aora e dix aqüestes páranles — o Senyor Deu qui formist P^radis e a la mar tei*me do- nest e en infern alest al diablo liquest e poder al drach tolquest regarde mi mesquine que solé e orfe son tre- balado en gran tribulacio ajes merco de mi. Ho Sen-

( 125 ) yor sia foa plaer que aquesta, fera bestia dou nom pu». que teñir e jo que la ven^ que jo >comte quell puya ' sobre mi quim sorbesqua^-^E mentre que Sancta Mer- -garida orave lo drach obrí la boqtie sobreU cap de Sancta Mergarida e la iMiguá sobre lo talo e suspirant transgnlila al sen venlre mas la.v¡rtut de la ereu que ella feu ánsi mareellaestreba^an la. boque del drach et an dues. parta departí del dfach. Sancta Iflérgarkía »xf dd yentre del drach sen mal negu qlie non hac pres an aqnela hora.. Demantinent que fa axida de la boqiie del drach guarde deves la part sinestre del cai^ se ctíu i. altre diablo caer en semblanse dom negué qui ach les «mans ligados eíicals jonols. Sancta Mergari- da aora.e dix-r-Senyor Deu lo ten nom loa he beneiech alegreoLen la tua fe quell ^diablo Rufin.veg jaén en tér- ra mort etpesegal e veg la mía eren folbir eyeg.lo mea eos aú odor de saviea eper a^o Senyor Deu Ihe^ au-Christ a tu faa graciea rey perpetual gavernador deis pecados corona ddamartis Salvador e Creador de tote» coses Senyor tu est rey beneyt per tostemps» -^ E quant ach. orat levas lo diable dix a Sanqta Me^ar ride — ben es so que .faist sofert de la mia. persona que fbrk te veg star an oracio j;o tramis a tu lo meu firare Rufián senblanse de drach quit sorbis e que tren- cas la tua virginitat e tu ab lo senyal de Christ as lom mort e vols fer aytal de mi per anean tament prech quet moves de mi. — E laves Sancta Mergaride pres lo diable per loiM^els e gjtal an térra e posali lo peu dret sobre lo ooU e dixli — o tu diable ceset de la mia virgínitat que Jhesu-Christ «§ lo meu governador e ¿o

( 426) son sérvenla e sposa dell jo son sénrenta de Den e afníga del qual es lo seu nem beneyt lo secgle. — E cant aso ach dit sobra resplandi lum an lo carsce e vm 1/ creo de Jhesu^Cbríst qui tencfa antro al oel e sobre aquella creu stech L' coloma quí dix — o tu be- nuyrada Mergarida los sants de Deu te speren e les portes de Pieradis te son ubertes. — Ladooelis 8oncta Mergarida respos dient-^gracies fas a Deu -*-* 0 retor- ne, ve al diable e dixli-»** o tu díMe dim com si nom <f 4im la toa yida« '^ Lo diable respos — prechte ser- lieúVa 4e Chñst que leus lo peu. sobre lo men coli que L'petit posque |(osar e dírte totes les obres que fas. — Sncta Margartda leva áon talo del col d diable li dix ^-^]d e nonf Vieltevol e puis Belsdjub e en mon ven* tro e tragiít mol trebal de justs e puys tostemps con- tra totS' e fiegu nom pot venere 'e tu a;» la nita virtut trénoade e Rufin ausiest per lo senyal de Christ per lo qual an tu a fruyt de justicia e per aquell matex as mi Kgat e Vensut e veg que Christ asta ab tu per 90 fe ^et placie dé mi. Aneara fas mes ab los justa men tre- liall e f as lus uls secfas e fas lur seny cabiar e faslos oblidar lo nom celestial vench sobre els cant dorment e faslos pecar an qualque part me vul tot aquels que Irop sens senyal de creu. Ho benuyrada Mergarida tu mas vensut e no fore meravela si L joves hom magues vensut. O tu Mergarida on es la tua fe on es la tua vi- da o en qual manere es Christ antrat an tú digaesmo e jo diré a tu totes les mies obres. -^ Sancta Mergari- de respos «— no es de mi que jo digua a. tu aqüestes coses que not vieg digne j|ae les hojes per la gracia de

{ 127 ) . Dmi son anso que son. — Lo diablo li dix — jo no gos parlar ab tu que Chríst veig aAar an gir tu e én gran paor mas prechte serventa de Deu quem leys pariar I. poch ab tu com jarte Mei^ride per Deu Jhesu-Christ que tu*€rous que mes an aquesta pena notn leys star mas ligem e anTlen per la torra que de tota 4a mia Tide an tai ni «b los justa nom treball. — Sancta Mergari- de respes — diablo no hoyre la tua paraula^ — E costres añ la ángel de la térra e diiLÜ^ve Setanat tol- te de .mi. — E la térra soiüill e reeuUlo*. Con teüch lendemaDeliqjbires díx que bom li anianías Sancta Mer- garida dayant e oant ella axt del canee ella senya son eos ab lo seyal de Deu e les gens de H íAútát venga- ren veer la pena que Sancta Mergarida soferta^ Oliil- bres dix a ela — Mei^aride aconselet ab' mi e adore los meus deus. — Sancta Mergaride respos -^-*- met^Mr e» que hom ador lo meu Deu qui es tot poderos sobre totes coses que no los tbus4eus qui sott sortse nmts. — OUnbres dix — despulatsla e ab fiist batetsln ítop- sosament. "-r- E axi faerenbo. Sancta Mergaridt tora e dix — Senyor Déu los meus tenbles el meu eos gftrde que fln nlr no age iniqurtat tum as senyada ab lo teu senyal e coronado an la gloria; — Ladondies Olimbres lo mana gitar an I. Taxell dayga ab les mans ligados e ab los peus per tal que morís aqui. Sancta Merga